Viure.
Miro la data de la darrera entrada i veig que porto més de dos mesos sense escriure. Sense escriure al bloc, perquè no cal que expliqui que me'n faig un fart. Seguim endavant, amb canvis, tornant aquelles novetats misterioses i interessant ens part de la quotidianitat. Aprenent a viure aquí i allà. A estar content per La Decissió (amb majúscules, crec), a tenir preguntes, a buscar respostes. A voltes content, feliç, segur. A voltes Cansat, enyorat, dubtós... I veient com tot va passant. Vivint canvis, veient com algunes coses milloren, com d'altres no van tan bé com esperava... Suposo que això és viure. Canviar.
Crec que canvi és la paraula, la que m'ha perseguit, la que em motiva, la que més voltes fa que li doni al cap. I precissament a partir d'unes paraules que sonen molt bé, que molta gent diu i que no puc estar més en desacord, són aquell 'No canviïs mai' que tantes vegades es diu, que sembla que queda tan bé però que crec que és el pitjor que li pots dedicar a algú. Has de canviar, crèixer, millorar. Crec que potser la frase hauria de ser 'no deixis de canviar mai, però per avançar', 'no retrocedeixis mai, si et quedes quiet que sigui aquí'. Tot ha d'evolucionar. Ho estem fent? Espero que sí, i espero que per millorar!
