A l'espera de conèixer a fons i exactament l'abast de l'acord , comptat i debatut això de l'Estatut haurà acabat essent un acord qualificat de legislatura. Més competències per aquí, més finançament per allà. Res d'extraordinari, res d'èpic. Bé, extraordinari sí que ho és, perquè sabent com se les gasta el PP i una bona part del PSOE, no deixa de ser extraordinari qualsevol pas que es faci. Però vaja, a la vista del previsible resultat - insisteixo que m'agradaria conèixer el text final - és evident que allò tant horrible de l'encaix de Catalunya a Espanya no queda resolt, i és evident també que un Estatut d'aquestes característiques no pot ser entès com un Estatut d'una generació, en el sentit que sigui un text que haurà de ser vigent vint-i-cinc o trenta anys, a no ser, és clar, que quedi prou obert perquè la interpretació que es pugui fer en un futur no tingui el caire restrictiu al que hem estat acostumats.
Haurem passat del peix al cove a tenir uns quants coves més per posar-hi el peix. El que cal però, és continuar pescant, i em temo que el PSC es conforma amb tenir els coves però renuncïa a sortir a pescar. És més, crec que al PSC sempre li ha agradat més la carn.
