Dijous 19 de novembre de 2009
Ha estat una de les notícies frikys de la
setmana: El govern d’Extremadura ha
posat en marxa una campanya per
explicar o afavorir, o no sé ben bé què, la masturbació.
No se n’ha
parlat gaire perquè diràs que fa una mica de vergonya de parlar-ne. Alguns comentaristes
i tertulians han dit la seva, han fet alguns acudits i gracietes, però tothom
ha passat per la tangent del tema sense fer gaire soroll. Ni la Conferència
Episcopal Espanyola, llum de Trento, martell d’heretges, no ha dit res, per a
sorpresa de mortals.
Potser sí que més valdrà no parlar gaire sobre el tema. Si
no se n’ha parlat serà per alguna cosa, no cal dir.
Només dues reflexions
col·laterals: No és estrany que la cosa hagi començat a Extremadura. El 30 % de
la seva població activa, són funcionaris de l’administració i com que no tenen
cap transferència feta ni res, no sembla estrany que amb tant de personal
badant cada dia, repassat fotocòpies d’informes triplicats, se’ls hagi acudit
de fer una campanya per ensenyar a la gent a masturbar-se correctament.
Reflexió 2: Si el govern ha d’ensenyar
els joves a masturbar-se, caldrà
reconèixer que alguna cosa ha canviat i que potser sí que els joves van una
mica venuts.
Tampoc em sorprendria molt que un progre o altre acabés descobrint
que la culpa és de l’escola o de l’ensenyament en general i que fes alguna
proposta pal·liativa inspirada en els textos d’algun pedagog il·lustre.
Dels progres, tal com estan els temps, t’ho pots esperar pràcticament tot.
