Abandono el Bloc Gran del Sobiranisme
La precipitació de tot plegat m'obliga a donar una explicació del per què marxo de sobte del Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). I l'explicació és obligada per a què ningú malinterpreti la situació. M'hagués agradat, tanmateix, acomiadar-me de forma millor.
Primer de tot vull agrair la confiança que van depositar al seu moment tots els membres del BGS quan em van convidar a participar del projecte. Mai he tingut cap problema personal amb cap d'ells, i sempre m'ho he passat molt bé escrivint-hi i llegint als companys de plana. Igualment, agraeixo als fidels lectors els seus puntuals comentaris, tant les floretes com les crítiques. De fet, un no millora si no li critiquen de manera constructiva. També he de demanar-los disculpes per no haver pogut respondre més sovint. Malauradament la manca de temps m'ho ha impedit.
Bé, la qüestió és que si bé jo no he tingut cap problema, ni ningú amb mi (espero), en el grup hi havia un problema personal irreconciliable entre dos membres, el David Morgades (de qui partí la idea original del BGS) i el Manel Bargalló (un dels membres fundadors em sembla). Passa a les millors famílies, tu. Un problema que sembla ser que no té res a veure amb el BGS, però que s'hi va traslladar. Malauradament, i suposo que fins i tot sentint-ho els afectats, aquest problema personal ha acabat afectant el funcionament del grup. Vull dir que la resta de membres ens hem mantingut al marge en tot moment com hem pogut, sense caure en aquell vici tant típic de l'independentisme dels darrers 40 anys de crear bàndols o capelletes.
Aquesta setmana les coses s'han precipitat i el David ha expulsat unilateralment al Manel. Cosa que no comparteixo ni jo, ni la majoria de resta de membres del BGS. Això xoca amb la meva manera d'entrendre com s'organitza un projecte col·laboratiu i voluntari a Internet. En altres tipus d'organitzacions (partits polítics, empresa privada...) ho puc entendre, però.
Per sort, Internet és un lloc infinit, i hi ha prou espai per a què tothom se senti còmode fent el que li ve de gust amb la creativitat pròpia, sense fer-se mala sang. La motivació és el que et mou en el voluntarisme a Internet, i la tristesa de la situació al BGS me l'ha treta de cop. Així que crec que tinc coses més profitoses a fer en altres bandes.
Han estat 35 setmanes intenses, gairebé 9 mesos. I com als embarassos, el final ha estat dolorós. En tot cas, guardo molt ben record, i repeteixo que jo no tinc cap problema personal amb ningú, i espero que ningú el tingui amb mi.
Si cap lector del BGS coincideix amb mi en cap lloc no dubteu a intercanviar unes quantes paraules amb mi. D'altra banda, espero ingènuament o no, que els problemes entre el David i el Manel els resolguin tard o d'hora, podent tots plegats aportar quelcom positiu a la societat, per petit que sigui.
Primer de tot vull agrair la confiança que van depositar al seu moment tots els membres del BGS quan em van convidar a participar del projecte. Mai he tingut cap problema personal amb cap d'ells, i sempre m'ho he passat molt bé escrivint-hi i llegint als companys de plana. Igualment, agraeixo als fidels lectors els seus puntuals comentaris, tant les floretes com les crítiques. De fet, un no millora si no li critiquen de manera constructiva. També he de demanar-los disculpes per no haver pogut respondre més sovint. Malauradament la manca de temps m'ho ha impedit.
Bé, la qüestió és que si bé jo no he tingut cap problema, ni ningú amb mi (espero), en el grup hi havia un problema personal irreconciliable entre dos membres, el David Morgades (de qui partí la idea original del BGS) i el Manel Bargalló (un dels membres fundadors em sembla). Passa a les millors famílies, tu. Un problema que sembla ser que no té res a veure amb el BGS, però que s'hi va traslladar. Malauradament, i suposo que fins i tot sentint-ho els afectats, aquest problema personal ha acabat afectant el funcionament del grup. Vull dir que la resta de membres ens hem mantingut al marge en tot moment com hem pogut, sense caure en aquell vici tant típic de l'independentisme dels darrers 40 anys de crear bàndols o capelletes.
Aquesta setmana les coses s'han precipitat i el David ha expulsat unilateralment al Manel. Cosa que no comparteixo ni jo, ni la majoria de resta de membres del BGS. Això xoca amb la meva manera d'entrendre com s'organitza un projecte col·laboratiu i voluntari a Internet. En altres tipus d'organitzacions (partits polítics, empresa privada...) ho puc entendre, però.
Per sort, Internet és un lloc infinit, i hi ha prou espai per a què tothom se senti còmode fent el que li ve de gust amb la creativitat pròpia, sense fer-se mala sang. La motivació és el que et mou en el voluntarisme a Internet, i la tristesa de la situació al BGS me l'ha treta de cop. Així que crec que tinc coses més profitoses a fer en altres bandes.
Han estat 35 setmanes intenses, gairebé 9 mesos. I com als embarassos, el final ha estat dolorós. En tot cas, guardo molt ben record, i repeteixo que jo no tinc cap problema personal amb ningú, i espero que ningú el tingui amb mi.
Si cap lector del BGS coincideix amb mi en cap lloc no dubteu a intercanviar unes quantes paraules amb mi. D'altra banda, espero ingènuament o no, que els problemes entre el David i el Manel els resolguin tard o d'hora, podent tots plegats aportar quelcom positiu a la societat, per petit que sigui.
