La importància d'aquest acte és fora de cap dubte per tal de recuperar la memòria d'un moviment i d'un persona que en formà part, però més enllà d'això, l'acte és un pas més en la recuperació d'una part de la història de Tarragona i dels Països Catalans que a alguns els ha anat molt i molt bé que s'esborrés. No se n'han sortit.
Josep Alomà fou primer tinent d’
alcalde de l’ Ajuntament de Tarragona durant la guerra civil. Durant el mateix
període exercí de Conseller de Cultura (on cal remarcar la intensa promoció del
teatre, el cinema, l’ esport, les belles arts i la música entre les classes
populars) i fou el director del Diari de Tarragona (portantveu de
Mercès a la seva actuació nombroses
persones perseguides per la repressió a la rereguarda republicana pogueren
salvar la vida, entre elles nombrosos sacerdots (Mn Ritort, Mn Esteve, Mn. Parera, Mn Batlle…)
i liderà la conservació del Patrimoni de la província de Tarragona. En aquest
sentit destaquen que pogué evitar amb la seva actuació personal el saqueig dels
monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus així com el de
Posteriorment fou Comissari de
Companyia al front de Baza (Granada) i cap de Propaganda de l’Exèrcit del Sud,
a l’Estat Major d’ Andalusia.
Finalitzada la guerra, estigué reclòs
en 3 camps de concentració franquistes abans de ser empresonat al Castell de
Pilats i condemnat a mort per “rebelión militar”. Els seus germans Pau i Jaume
moriren com a conseqüència de la repressió de la dictadura a l’ immediata
postguerra.
Commutada la pena pel seu comportament
humanitari durant la guerra, romangué llargs anys empresonat i
posteriorment fou desterrat de
Catalunya, on no pogué retornar fins a finals de la dècada dels seixanta.
Durant
