una creu
A principis de mes, la Cort Europea dels drets humans va dir que: "la presència del crucifix a les aules de les escoles públiques viola la llibertat religiosa dels alumnes". Pareix evident, a les escoles públiques dels estats laics no ha d'haver símbols religiosos presidint les aules. Una ciutadana italiana d'origen finlandès havia demanat fa set anys a l'escola dels fills que el tragueren de l'aula i, infatigable, va arribar fins al més alt tribunal per fer respectar els seus drets.
En arribar la notícia de que 'ens volen furtar la nostra identitat' la classe política italiana (en general) es va comportar com de costum i van volar insults d'estadi a la cort europea (i per extensió a tots els organismes internacionals) per part de ministres, reaccions indignades i amenaçadores en defensa de la santa creu per part de ministres de la Lega que fins fa deu minuts adoraven el déu Po i es casaven pel ritus celta (?). Presidents de regions, de províncies, d'associacions esportives i de comunitats de veïns i alcaldes, molts alcaldes, s'han mobilitzat (crec que la paraula tècnica és croada) contra els invasors lladres d'identitat i han omplert el país de creus, creus enormes a les façanes d'edificis públics. Pareix un concurs de disbarats a veure qui la fa més grossa, un alcalde d'un poble de la Romanya ha emés una ordenança municipal que, en defensa dels fonamentats valors civils i culturals de l'Estat Italià (sic), obliga a exhibir el crucifix a tots els locals públics, inclosos restaurants i botigues. La setmana que ve començaran els controls de la policia municipal. Ja són més de trenta els ajuntaments que han emès ordenances per obligar a exhibir el crucifix a les aules i no només. Un blocaire ha fet un mapa amb els ajuntaments senyalats, es diu 'Ajuntaments que no tenien problemes més urgents' i fa por. Per donar una idea del desgavell, buscant un altra cosa acabe de llegir que la Presidenta de la Vall d'Aosta del Sindicat Italià de locals de ball ha proposat exhibir el crucifix als 'locals de diversió nocturna', tal qual.
Per acabar-ho d'adobar, Umberto Eco ha publicat un article a L'Espresso on diu que en realitat el crucifix és un símbol quasi laic i que la creu (presidint un aula d'una escola pública d'un estat laic) és un fet d'antropologia cultural que no ha d'ofendre ningú. I s'ha quedat tan ample.
Una creu.
Per acabar-ho d'adobar, Umberto Eco ha publicat un article a L'Espresso on diu que en realitat el crucifix és un símbol quasi laic i que la creu (presidint un aula d'una escola pública d'un estat laic) és un fet d'antropologia cultural que no ha d'ofendre ningú. I s'ha quedat tan ample.
Una creu.
