M’agrada defensar la gent que es dedica a
Sense cap mena de dubte puc afirmar que una immensa majoria d’aquesta gent són gent honesta, gent que han esmerçat els millors anys de les seves vides a treballar en defensa de l’interès comú. Han sacrificat família, vida professional i han deixat abandonats negocis de tota mena. Tota aquesta munió de ciutadans no es mereixen el descrèdit provocat per unes quantes ovelles negres que han contaminat la percepció d’una feina tant digna com imprescindible.
Em fa gràcia que, fins i tot casos com el del Palau on els presumptes delinqüents no son polítics sinó directius, acabin afectant, més que a ningú, a la consideració de la classe política.
Em fa ràbia escoltar, per determinades emissores de dubtosa vocació democràtica, les més enceses perorades contra els polítics. És clar que voldrien que no n’hi hagués. Però aixó té un nom: dictadura.
Ho fem tot bé els polítics? Ni de bon tros. Es donen les respostes que demanen els ciutadans? És clar que, amb un atur desbocat i un dèficit públic paorós, els actuals governants no ho deuen fer gaire bé.
El descrèdit ve més de la ineficàcia que no pas de
Quan sento allò de “tots els polítics són iguals” m’emprenyo molt. No és veritat. Tothom ho sap. I els qui llencen aquest missatge o bé pretenen acabar amb la democràcia o potser estan defensant aquells que no saben, no poden o no volen treure el nostre país de la greu crisi on es troba.
La grandesa de la democràcia és que té respostes: el canvi i la regeneració…i, per tant, hi ha lloc per l’esperança! De tots depèn no malbaratar-la.
