Bé, qui ens ho havia de dir, però després de gairebé deu anys d’adquirir-ne la maqueta, servidor ha tingut el gran honor d’assajar la cançó més emblemàtica de la seva adolescència amb el seu creador, i cantant, i el seu company . Estic parlant de “Mort d’un psicodèlic català” dels Midnight Specials, del Cèsar i del Pep. Els que ara s'anomenen Trist Trash Duo.
I per què? Doncs perquè resulta que com qui no vol la cosa, amb els del Conjunt Badabadoc se’ns va acudir ara fa una mica més d’un any de fer una festa modernista per gaudir d’un dels nostres vicis, la cultura dels anys seixanta. I de fer-ho combinat amb una passió, la Terra.
Afortunadament hem tingut empenta i recolçament per tornar-hi. A mig camí hi ha hagut noves ocasions de comprovar l’interès social que desperta la proposta: l’Aplec Modernista d’Osona del maig, i alguna sessió de modernisme aborigen a l’Atzucac mataroní o a Les Forques lleidatenes. A més, el recopilatori de cançons de l’època que vem començar a escampar aquell gloriós 22 de novembre del 2008 va volar i n’hem hagut de fer més còpies i fins i tot n’hem fet un de nou, Modernisme Aborigen vol.2.
Tot pensant-hi , me n’adono que hem empastifat força gent, des dels dissenyadors dels discos i dels cartells als músics i dj’s, des dels bars i sales, clubs escuteristes i cineclubs, fins als col·leccionistes i blocaires.
Ah! Me n’oblidava! Voleu saber com sona la “Mort d’un psicodèlic català”? Doncs us convido al Capi de l’Ametlla del Vallès, aquest dissabte a partir de les onze.
Pd: tot i que no hi apareix al cartell ( visca el na fent de la vida!) durant la tarda hi haurà gresca ie-ié a l’Illot de La Garriga.
