Esquerra i la legislatura 2010-2014
Ahir dilluns, arran de l'entrevista de Mas al Diari de Girona, afirmava que no votaré CiU perquè aquest partit exclou d'entrada i abans d'hora un referèndum d'independència per a la legislatura 2010-2014. Algunes veus han corregut a acusar-me de demagog o a fer-me veure que hi ha altres partits que primer diuen que sí i després és que no, sense anomenar-ne cap de manera explícita però deixant-ho ben fàcil de deduir. En d'altres casos sí que s'hi han referit de manera explícita. Molt bé. Parlem d'Esquerra, doncs.
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el meu vot serà el resultat d'una tria entre les forces polítiques que es comprometin a fer una declaració unilateral d'independència i un referèndum de ratificació en la legislatura per a la qual es presenten i en cas que hi hagi una majoria parlamentària que ho permeti. Ho subratllo de nou perquè pot semblar una obvietat, però és el desllorigador de moltes coses.
Reagrupament, per exemple, es presentarà amb aquest objectiu, però és evident que si aquesta majoria no hi és no podrà dur-se a terme la declaració unilateral. I ningú no acusarà Carretero de traïdor. El que Reagrupament no farà és declarar la independència pel seu compte amb els diputats que hagi pogut obtenir i els qui s'hi vulguin afegir si no són majoria. Aleshores, segurament, passarà a l'oposició.
I és que, al cap i a la fi, i deixant de banda ara moltes altres qüestions, aquesta és la diferència entre el que proposa Reagrupament i el que proposa Esquerra: la resposta a la manca de majoria parlamentària, l'estratègia per gestionar el "mentrestant". Uns opten per l'oposició i altres per formar el govern que es pugui d'acord amb el seu perfil ideològic.
L'entrevista de Mas al Diari de Girona ens recorda una realitat tossuda i persistent que explica l'actuació d'Esquerra: malgrat que a CiU hi ha encara molts independentistes (i dic encara perquè hi ha hagut algunes baixes ben simptomàtiques) encara no es pot comptar amb el partit per declarar la independència. I això és una realitat.
Dit això, és evident que poso la mateixa condició a Esquerra que a CiU, però no els exigeixo que es quedin a l'oposició si de les eleccions no en surt la majoria parlamentària que permeti iniciar el procés. Només els demano que no sentenciïn abans d'hora com fa Mas, que diu que aquesta majoria no existeix quan les eleccions no estan encara ni convocades. Si es donés el cas que Esquerra no pot assumir aquest compromís em resultaria incomprensible i ja avanço ara públicament i amb la veu ben clara que no votaria ERC.
Si algú d'ERC llegeix això i vol deixar-me tranquil com a votant i, de rebot, deixar-hi moltes altres persones, pot fer declaracions o penjar apunts o comentaris o allò que vulgui, però de fet aquesta és una condició per a les eleccions i per a això, de moment, encara no tenim una data oficial.
Reagrupament, per exemple, es presentarà amb aquest objectiu, però és evident que si aquesta majoria no hi és no podrà dur-se a terme la declaració unilateral. I ningú no acusarà Carretero de traïdor. El que Reagrupament no farà és declarar la independència pel seu compte amb els diputats que hagi pogut obtenir i els qui s'hi vulguin afegir si no són majoria. Aleshores, segurament, passarà a l'oposició.
I és que, al cap i a la fi, i deixant de banda ara moltes altres qüestions, aquesta és la diferència entre el que proposa Reagrupament i el que proposa Esquerra: la resposta a la manca de majoria parlamentària, l'estratègia per gestionar el "mentrestant". Uns opten per l'oposició i altres per formar el govern que es pugui d'acord amb el seu perfil ideològic.
L'entrevista de Mas al Diari de Girona ens recorda una realitat tossuda i persistent que explica l'actuació d'Esquerra: malgrat que a CiU hi ha encara molts independentistes (i dic encara perquè hi ha hagut algunes baixes ben simptomàtiques) encara no es pot comptar amb el partit per declarar la independència. I això és una realitat.
Dit això, és evident que poso la mateixa condició a Esquerra que a CiU, però no els exigeixo que es quedin a l'oposició si de les eleccions no en surt la majoria parlamentària que permeti iniciar el procés. Només els demano que no sentenciïn abans d'hora com fa Mas, que diu que aquesta majoria no existeix quan les eleccions no estan encara ni convocades. Si es donés el cas que Esquerra no pot assumir aquest compromís em resultaria incomprensible i ja avanço ara públicament i amb la veu ben clara que no votaria ERC.
Si algú d'ERC llegeix això i vol deixar-me tranquil com a votant i, de rebot, deixar-hi moltes altres persones, pot fer declaracions o penjar apunts o comentaris o allò que vulgui, però de fet aquesta és una condició per a les eleccions i per a això, de moment, encara no tenim una data oficial.
