Discs: Nile, Immortal, Epica
Vet aquí tres nous treballs discogràfics aptes per emprar amb finalitats higièniques, ideals per posar al vostre mp3 i gaudir d'una estona de música visceral enmig de la banalitat que envaeix els espais públics.
Nile, els mestres del death metal més tècnic, brutal i èpic tornen a fer trontollar l'estructura òssia de la meva oïda amb una nova joia: Those whom the gods detest. Com de costum amb aquesta gent, no es tracta de material fàcil de pair però, creix exponencialment si li dones temps per poder desxifrar-lo, talment com un jeroglífic. Efectivament, l'ambientació oriental i de l'antic Egipte tornen a servir d'excusa per una nova lliçó de metall extrem. Magistral.
Altres que semblaven desapareguts i ara tornen, són Immortal. De fet aquesta banda clàssica entre clàssics del black metal s'havia dissolt oficialment feia set anys però, sembla que ara s'han desdit (originals, eh?). I mira per on han tret un disc més que decent sota el titol de All shall fall. Bàsicament és una continuació del darrer i genial Sons of northern darkness amb un poc més de càrrega èpica. Sospite que no serà una tornada per la porta gran però els afeccionats com jo els ho agraïm igualment.
Per la seva banda, altres que no s'abaixen del burro extrem són Epica. Bé, més que una banda de metall extrem, jo diria que ho són de metall excessiu o, en altres paraules, d'allò que sempre havia estat el gothic metal fins l'arribada de les multinacionals. El seu últim disc, Design your universe, tal vegada no compta amb temes tan emblemàtics com l'anterior però, en conjunt és més madur i rodó. Potser és degut a les noves incorporacions, al fet que la veu de Simone haja guanyat en personalitat o per les pròpies composicions, qui sap.
Per cert que a Epica vàrem estar a punt de veure'ls en concert a Madrid però, una inoportuna malaltia de la cantant ens ho va impedir. Una llàstima! La conclusió és que tal vegada el costum de cantar amb un ventilador al davant no és tan sana com podria semblar.
Nile, els mestres del death metal més tècnic, brutal i èpic tornen a fer trontollar l'estructura òssia de la meva oïda amb una nova joia: Those whom the gods detest. Com de costum amb aquesta gent, no es tracta de material fàcil de pair però, creix exponencialment si li dones temps per poder desxifrar-lo, talment com un jeroglífic. Efectivament, l'ambientació oriental i de l'antic Egipte tornen a servir d'excusa per una nova lliçó de metall extrem. Magistral.
Altres que semblaven desapareguts i ara tornen, són Immortal. De fet aquesta banda clàssica entre clàssics del black metal s'havia dissolt oficialment feia set anys però, sembla que ara s'han desdit (originals, eh?). I mira per on han tret un disc més que decent sota el titol de All shall fall. Bàsicament és una continuació del darrer i genial Sons of northern darkness amb un poc més de càrrega èpica. Sospite que no serà una tornada per la porta gran però els afeccionats com jo els ho agraïm igualment.
Per la seva banda, altres que no s'abaixen del burro extrem són Epica. Bé, més que una banda de metall extrem, jo diria que ho són de metall excessiu o, en altres paraules, d'allò que sempre havia estat el gothic metal fins l'arribada de les multinacionals. El seu últim disc, Design your universe, tal vegada no compta amb temes tan emblemàtics com l'anterior però, en conjunt és més madur i rodó. Potser és degut a les noves incorporacions, al fet que la veu de Simone haja guanyat en personalitat o per les pròpies composicions, qui sap.
Per cert que a Epica vàrem estar a punt de veure'ls en concert a Madrid però, una inoportuna malaltia de la cantant ens ho va impedir. Una llàstima! La conclusió és que tal vegada el costum de cantar amb un ventilador al davant no és tan sana com podria semblar.
