Aplaudeixo la reacció del conseller Antoni Castells. Intel·ligent i valent, advoca per una regeneració democràtica per superar l'esgotament del cicle actual. D'altres al seu mateix partit, com Toni Bolaño, han aprofitat el cas Pretòria per reclamar un govern sociovergent per tapar-se les vergonyes en nom de la crisi. ¿Què té a veure la suposada corrupció d'alcaldes, regidors i exalts càrrecs socialistes i convergents amb la crisi econòmica, que té 600.000 catalans a les llistes de l'atur? Si la solució és amagar els casos de corrupció, faran un mal servei al país i a la democràcia. També a ells mateixos. L'omertà no és la via. Depèn dels dos partits esquitxats pel cas Pretòria que s'adoptin les mesures adients per reduir riscos i perfeccionar el sistema. Cal una via transformadora i atrevida, que generi confiança i combati d'arrel la desafecció. La covarda i de curta volada és la sociovergència com a mal menor per silenciar els escàndols i mantenir l'statu quo. Sobta que l'endemà que les enquestes donin una clara victòria de CiU en unes eventuals eleccions al Parlament de Catalunya surti un home del PSC a dir que Montilla es conformaria a fer d'escolanet de Mas al govern. No entenc res.
També assisteixo amb una gran perplexitat a la histèrica reacció dels periodistes que proclamen la seva amistat amb alguns dels detinguts. Pujol també recorda que Alavedra i Prenafeta són amics seus, però és capaç de mirar més enllà. Falten veus autocrítiques, pràcticament inexistents aquests dies. Falta també un periodisme seriós, valent i compromès amb la ciutadania, capaç d'agafar distància respecte a les amistats i els poderosos ja sentenciats davant l'opinió pública. El PSC i CDC com a mínim ho han escenificat amb les suspensions de militància.
Segueixo tenint moltes reserves sobre el cas Pretòria. Garzón, amb la detenció exprés, i Rubalcaba, amb l'exhibició humiliant, han anat massa enllà. És un precedent. Dit això, em pregunto si algú està disposat a aixecar la bandera de la transparència, la seriositat, l'honestedat i les reformes que calgui per evitar que l'establishment polític i econòmic del país surti emmanillat algun altre dia.
