Joan Miquel Oliver: 'Bombón Mallorquín' (2009)
Aquest és el segon àlbum que enregistra en solitari el mallorquí Joan Miquel Oliver. Bombón Mallorquín surt al mercat coincidint amb el període sabàtic que s'ha pres el grup Antònia Font, on ell exerceix de compositor i guitarrista. [ + ]
Oliver ha volgut titular el seu disc amb el nom d'un famós gelat de la casa La Menorquina: no és pas l'única llaminadura que apareix als versos que desfilen per aquesta producció, probablement un dels discos de l'any pel que fa a la música cantada en català.
Tot plegat coincideix amb una saludable novetat editorial: Empúries ha publicat en paral·lel el llibre de Joan Miquel Oliver Quadern 2008, un volum que a banda del disc que comentem inclou les notes i apunts de l'artista durant la concepció de l'àlbum, a manera de full de ruta del procés.
Podem entendre Bombón Mallorquín com una mena de tractat sobre el pas de la vida, en el que la infantesa hi té un pes important. Oliver ha enregistrat un àlbum altament melancòlic, on se serveix de tota mena de teixits musicals (des del folk-rock a alguna cosa que s'assembla bastant al reaggeton, passant pels paisatges siderals) per acostar-nos una lírica brillant, que evoca les coses més quotidianes per emprendre un vol lliure, de gran fecunditat i imaginació desbordada.
Entre les millors cançons del disc, destaquen peces decaire filosòfic com Lego o Ai las!, i al·lucinants exercicis d'escriptura automàtica com el que sustenta Arbre que mira farola.
Publicat a Benzina, juny 2009
Tot plegat coincideix amb una saludable novetat editorial: Empúries ha publicat en paral·lel el llibre de Joan Miquel Oliver Quadern 2008, un volum que a banda del disc que comentem inclou les notes i apunts de l'artista durant la concepció de l'àlbum, a manera de full de ruta del procés.
Podem entendre Bombón Mallorquín com una mena de tractat sobre el pas de la vida, en el que la infantesa hi té un pes important. Oliver ha enregistrat un àlbum altament melancòlic, on se serveix de tota mena de teixits musicals (des del folk-rock a alguna cosa que s'assembla bastant al reaggeton, passant pels paisatges siderals) per acostar-nos una lírica brillant, que evoca les coses més quotidianes per emprendre un vol lliure, de gran fecunditat i imaginació desbordada.
Entre les millors cançons del disc, destaquen peces decaire filosòfic com Lego o Ai las!, i al·lucinants exercicis d'escriptura automàtica com el que sustenta Arbre que mira farola.
Publicat a Benzina, juny 2009
