Sociovergència o el nerviosisme amb Pretòria
Els alcaldes socialistes aposten per la sociovergència. Es veu que n'estan tips, del tripartit al Govern, especialment d'ERC. La solució per satisfer les demandes d'aquests suposats alcaldes del PSC és la sociovergència. I la concreció de la fórmula màgica seria Artur Mas de President i José Montilla de vicepresident o de conseller primer. Aquest dilluns, després d'un cap de setmana de gran impacte i commoció, la cortina de fum es diu sociovergència. Qui l'ha verbalitzat no és un qualsevol. És Toni Bolaño, íntim de Montilla i fidel cap de premsa durant molts anys. Al partit, al ministeri i a la Generalitat. Aquest dilluns Bolaño ha sacrificat el president de Catalunya a un any de les eleccions. O sigui, que els que votin PSC votaran el segon de Mas al Govern. Tant per tant, doncs, els votants socialistes que triïn directament CiU.
Atribueixo la relliscada de l'amic Bolaño al nerviosisme. Com de descol·locats s'han quedat les estructures dels partits històricament més aferrats al poder (municipalisme o autogovern) a partir de l'operació Pretòria. La sospita de la corrupció generalitzada i el tots-són-iguals pot disparar l'abstenció, i això obliga a relativitzar els resultats de les enquestes que s'han publicat diumenge i dilluns. Ambdues, però, coincideixen a situar CiU com a clara guanyadora dels comicis, amb 10 punts d'avantatge respecte els socialistes. Com que la reedició d'un tercer tripartit sembla incerta, i el retorn de CiU a la Generalitat semblaria evident, la reacció a la defensiva (amb la que està caient) és la sociovergència.
Si ha de ser, que sigui. Els ciutadans parlaran a les urnes (o no anant-hi), i el Parlament articularà la majoria que finalment permetrà l'elecció de President i la formació de Govern. Resulta sorprenent que el dia que el país viu amb perplexitat l'entrada a presó de polítics socialistes i convergents, la solució sigui el tancament de files, el tapem-nos les vergonyes amb l'excusa de la crisi. Ara es recupera l'argument de la crisi econòmica per amagar el cap sota l'ala, i per demanar que les catifes segueixin tapant la corrupció. Què fort!
Jo em pensava que el segon tripartit es fonamentava en les polítiques socials, i que aquestes eren el millor combat a la crisi econòmica. Ho dic per posar de manifest la contradicció de Bolaño, que està disposat a deixar que Montilla governi com a comparsa de "la dreta", que els socialistes sempre diuen. Però veig que estava equivocat. Les castanyades amb tanta calor fan molt de mal. Castanyes, moniatos, aquell moscatell que alegra...
Els alcaldes socialistes volen sociovergència. Potser sí. Però ho deuen voler els que governen amb majoria absoluta, que cada cop són menys (algun, com el de Santa Coloma de Gramenet, ja veiem aquests dies com acaben per la sensació d'impunitat que agafen). Alguns alcaldes socialistes que volen sociovergència es dóna la circumstància que són alcaldes gràcies a pactes amb ERC i ICV. Un petit detall. Per no parlar de les diputacions de Barcelona, Lleida i Girona. Un altre detall no menor, sense citar consells comarcals...
El principal problema dels alcaldes socialistes, Toni, és que aquests dies han de tancar els pressupostos per al 2010 i estan a punt de tallar-se les venes. Els consistoris estan en fallida, pràcticament. La crisi econòmica global, el pet de la construcció (amb la caiguda dels ingressos que això comporta), l'endèmic dèficit de finançament de les arques municipals (que no ha resolt cap govern amic de Madrid en anys) i els serveis impropis que han d'assumir per deixadesa o abús d'altres administracions (diputacions, Generalitat i govern espanyol). La principal preocupació d'aquests alcaldes a qui et refereixes, Toni, és aquesta. Per no parlar de l'estat de xoc amb què alguns viuen el cas Pretòria. Ui, ui, ui...
A veure si ara resultarà que els independentistes al Govern són els culpables de tots els mals, fins i tot de la corrupció que imputen a electes socialistes i històrics convergents. No fotem.
Atribueixo la relliscada de l'amic Bolaño al nerviosisme. Com de descol·locats s'han quedat les estructures dels partits històricament més aferrats al poder (municipalisme o autogovern) a partir de l'operació Pretòria. La sospita de la corrupció generalitzada i el tots-són-iguals pot disparar l'abstenció, i això obliga a relativitzar els resultats de les enquestes que s'han publicat diumenge i dilluns. Ambdues, però, coincideixen a situar CiU com a clara guanyadora dels comicis, amb 10 punts d'avantatge respecte els socialistes. Com que la reedició d'un tercer tripartit sembla incerta, i el retorn de CiU a la Generalitat semblaria evident, la reacció a la defensiva (amb la que està caient) és la sociovergència.
Si ha de ser, que sigui. Els ciutadans parlaran a les urnes (o no anant-hi), i el Parlament articularà la majoria que finalment permetrà l'elecció de President i la formació de Govern. Resulta sorprenent que el dia que el país viu amb perplexitat l'entrada a presó de polítics socialistes i convergents, la solució sigui el tancament de files, el tapem-nos les vergonyes amb l'excusa de la crisi. Ara es recupera l'argument de la crisi econòmica per amagar el cap sota l'ala, i per demanar que les catifes segueixin tapant la corrupció. Què fort!
Jo em pensava que el segon tripartit es fonamentava en les polítiques socials, i que aquestes eren el millor combat a la crisi econòmica. Ho dic per posar de manifest la contradicció de Bolaño, que està disposat a deixar que Montilla governi com a comparsa de "la dreta", que els socialistes sempre diuen. Però veig que estava equivocat. Les castanyades amb tanta calor fan molt de mal. Castanyes, moniatos, aquell moscatell que alegra...
Els alcaldes socialistes volen sociovergència. Potser sí. Però ho deuen voler els que governen amb majoria absoluta, que cada cop són menys (algun, com el de Santa Coloma de Gramenet, ja veiem aquests dies com acaben per la sensació d'impunitat que agafen). Alguns alcaldes socialistes que volen sociovergència es dóna la circumstància que són alcaldes gràcies a pactes amb ERC i ICV. Un petit detall. Per no parlar de les diputacions de Barcelona, Lleida i Girona. Un altre detall no menor, sense citar consells comarcals...
El principal problema dels alcaldes socialistes, Toni, és que aquests dies han de tancar els pressupostos per al 2010 i estan a punt de tallar-se les venes. Els consistoris estan en fallida, pràcticament. La crisi econòmica global, el pet de la construcció (amb la caiguda dels ingressos que això comporta), l'endèmic dèficit de finançament de les arques municipals (que no ha resolt cap govern amic de Madrid en anys) i els serveis impropis que han d'assumir per deixadesa o abús d'altres administracions (diputacions, Generalitat i govern espanyol). La principal preocupació d'aquests alcaldes a qui et refereixes, Toni, és aquesta. Per no parlar de l'estat de xoc amb què alguns viuen el cas Pretòria. Ui, ui, ui...
A veure si ara resultarà que els independentistes al Govern són els culpables de tots els mals, fins i tot de la corrupció que imputen a electes socialistes i històrics convergents. No fotem.
