“Reus, París, Londres... i Shangai, i Nova York, i Tòquio, i Frankfurt,...”
Fa uns dies vaig pronunciar una conferència al Círcol de Reus, a casa. Em venia molt de gust, fer-ho. I no només això, vaig passar-m'ho bé parlant i intercanviant opinions de la meva ciutat amb els assistents; de com ha evolucionat Reus, del passat que ens enorgulleix a tots i del que voldríem esborrat per sempre més, i d'un futur que només depèn de nosaltres. Vaig voler que fos una xerrada en positiu i encoratjadora. Fer veure als reusencs i a les reusenques que han de creure en el potencial de la ciutat, que cal superar fronteres i que, per assolir-ho, hem d'obrir-nos al món. I també ens cal demostrar sentit territorial, entenent-lo com a espai d’interès comú per sobre de rivalitats partidistes o entre poblacions.
La conferència, que portava per títol “Reus, París, Londres... i Shangai, i Nova York, i Tòquio, i Frankfurt,...”, volia provocar, tot just, una àmplia reflexió al voltant de la internacionalització com a fenomen indispensable per créixer i per ser algú en el món. D'aquí que evoqués l’exemple de Reus al segle XVIII quan gràcies a la indústria de l’aiguardent va situar-se en pocs anys com la segona ciutat del Catalunya. Avui ens cal trobar allò que va representar l’aiguardent per a Reus al segle XVIII.
A continuació penjo l'enllaç en el què, els que ho vulgueu, podeu llegir íntegrament la conferència del Círcol "Reus, París, Londres... i Shangai, i Nova York, I Tòquio, i Frankfurt,...".
