FRANQUESA, Teresa: Matèria viva. Edicions Proa. XLIV Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra”
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
En alguna altra ocasió i dins d’aquest mateix bloc, he comentat que quan llegeixo reculls de relats m’agrada que aquests tinguin un cert sentit unitari. Sigui per la temàtica, pel tractament, pel fil conductor d’algun personatge, pel to narratiu... El cas que avui ens ocupa, Matèria viva, és un exemple clar que obeeix a aquests gustos meus personals. Consta de 19 narracions breus escrites en clau intimista i amb un seguit de particularitats que les fan força atractives per al lector.
Per començar, aquest to intimista no ha d’espantar i fer pensar que la Teresa Franquesa cau en el sentimentalisme gratuït i en les emocions incontrolades. Tot el contrari. Tots els relats són explicats des de la perspectiva que atorga la distància dels anys, la maduresa, i la pregona necessitat d’evocar el passat i configurar, amb uns quants retalls pretèrits, el quadre de tota una vida.
Per altra banda aquesta evocació, en tant que joc de la memòria, no obeeix a cap tipus d’ordre cronològic i nosaltres, com a lectors, anem rebent mostres del collage que confegeix l’autora i a poc a poc construïm, amb perfecta facilitat, la seva història, tot col·locant cada bocí del trencaclosques en el lloc adequat.
A més, cadascun dels relats empra, com a punt de partida, un objecte que és el que provoca el record: un petit fragment d’escòria de l’Stromboli, una closca de cargol
Tots aquests elements vius i morts de la natura em duen a parlar de l’altra protagonista del recull de relats: la natura. No en va la Teresa Franquesa és Doctora en ciències biològiques i es dedica a la gestió del medi ambient i a l’educació ambiental, un àmbit professional que es percep amb intensitat i amb un elegant tractament al llarg de la lectura d’aquest llibre.
En definitiva Matèria viva és una obra que destil·la sentiments i emocions però, insisteixo, sempre treballats amb un capteniment rigorós que t’aboca a llegir amb interès i crear nexes de complicitat amb l’autora. Un aspecte gens fàcil d’aconseguir i que Teresa Franquesa assoleix des del primer relat.
