Neil Young: 'Fork in the Road' (2009)
El de Neil Young és un altre cas de pervivència musical significatiu. Veterà de moltes guerres (ja té 63 anys), ha sabut sintonitzar amb el present de manera exemplar. A la dècada de 1990, l'escena grunge el va reconèixer com el seu padrí. I, ben entrats ja al segle XXI, el nom i l'obra de Neil Young atrauen també al públic indie. [ + ]
Pel demés, aquest músic canadenc-californià és un treballador infatigable, que aprofita qualsevol circumstància per crear noves cançons. I és que, per compondre els temes del seu nou disc, Fork in the Road, Neil Young va aprofitar un viatge realitzat el mes de gener d'aquest any pels Estats Units, on va conduir un Lincoln Continental del 1959 modificat ecològicament.
El resultat d'aquesta experiència és un disc certament irregular, però tot i així interessant: un compendi de rock rabiüt, amb distorsions, abocat pel boc gros. El cantautor ens parla de qüestions com la crisi de la indústria del automòbil, o l'avarícia dels banquers, que aborda al tema Cough up the bucks, on es pregunta: "on han anat a parar els diners? / on ha volat tot el líquid?".
Juntament amb la peça que dóna títol a l'àlbum i Johnny Magic, al disc destaca també la reflexiva Just singing a song, on més savi que resignat Neil Young admet que el món no canviarà només cantant una cançó.
Publicat a Benzina, juny 2009
El resultat d'aquesta experiència és un disc certament irregular, però tot i així interessant: un compendi de rock rabiüt, amb distorsions, abocat pel boc gros. El cantautor ens parla de qüestions com la crisi de la indústria del automòbil, o l'avarícia dels banquers, que aborda al tema Cough up the bucks, on es pregunta: "on han anat a parar els diners? / on ha volat tot el líquid?".
Juntament amb la peça que dóna títol a l'àlbum i Johnny Magic, al disc destaca també la reflexiva Just singing a song, on més savi que resignat Neil Young admet que el món no canviarà només cantant una cançó.
Publicat a Benzina, juny 2009
