En Joan Solà en un dels darrers articles, Salvem el Besòs, magistral i punyent com tots els seus, es queixava de la desídia certs presentadors de TV3, que transformen alegrement i impunement o obertes en tancades, esses sonores en esses sordes, i mentrestant, ningú no es queixa, sembla que no tingui cap importància. En l'article anterior, "Això del català", ja hi incidia.
Si "això del català fos seriós", s'ho prendrien d'una altra manera. Segons ell, ja podem anar invertint en cursos i recursos, que si es permet que es vagi maltractant la llengua en públic com es fa, no avançarem.
Joan Solà participa activament al web "Els sons del català" , iniciativa de la Universitat de Barcelona, que permet a l'alumne escoltar i repassar des de qualsevol ordinador els fonemes que li resulten més dificils, i repetir-los tantes vegades com vulgui d'una manera molt gràfica. Segurament es pot pensar que servirà per a estrangers, però seria bo que els estudiants catalans hi entressin.
Què han de fer les facultats de Comunicació? Fins on poden incidir, si els estudiants ja els vénen, com qui diu, "amb defectes de fàbrica" de la secundària? Hi ha qui pensa que aquest és el signe dels nostres temps, i que cal resignar-s'hi. No pensava així l'enyorada Mavi Dolç, que havia estat professora de tants professionals d'èxit actuals. Recordo que explicava entre rialles que no li era fàcil explicar la vocal neutra, amb aquell català occidental tan bonic que exhibia.
On és el límit, doncs?
D'una banda, hem d'identificar els problemes de pronúncia derivats de la fisiologia. Aquests sí que tenen els dies comptats, perquè la nostra mainada sabrà pronunciar correctament la r o la l, ja que des de ben petits se'ls porta al logopeda si s'intueix cap defecte de pronúncia. A l'escola avisen la família i entre tots hi posen remei. Els imitadors ja no podran ridiculitzar les erres com ara fan amb en Xavier Trias o les eles amb en Carod-Rovira. Quan era examinadora de l'antiga Junta Permanent de Català, havíem discutit amb els tribunals fins a quin punt podíem penalitzar en un nivell superior aquests defectes de parla. Sempre sortien els defensors del català correcte que feien descomptar punts per tot allò que s'apartava de l'estàndard. D'altres eren més comprensius.
D'altra banda, hi ha trets característics del parlar d'un determinat lloc. Quan teníem en Salvador Oliva de professor de llengua a la Facultat, sempre demanava d'on eren els estudiants, i en funció de la procedència se'ls eximia de la distinció entre o oberta i o tancada. Heu sentit mai la gent de Banyoles? No podeu identificar la o oberta d'arròs o la tancada de bossa. És una o neutra. Un tret dialectal que cal tenir en compte, en els exàmens també. En aquest mateix bloc parlàvem fa dies del ieisme, i fèiem una distinció entre el que és propi de certs parlars com ara la diferenciació entre poi (pronunciat poj, fonèticament) i poll, i la gent que mai no pronuncia la ll, perquè parla a la manera castellana.
Si passem per alt, doncs, els trets propis del parlar de cadascú i els trets físics, ens queda encara molt de camp per córrer. I tot es pot aprendre, amb paciència i ganes. Fa molt de temps que una meva parenta es volia presentar per locutora a Catalunya Música i vaig passar una tarda amb ella per repassar la pronúncia dels noms dels moviments musicals, els autors i les obres. Bach es pronuncia BaK o Baj? I Mozart, Módzart o Modzárt? Se'ns va girar una bona feinada...
Cal ser conscients de la importància de la fonètica, i sobretot de l'efecte multiplicador dels mitjans de comunicació audiovisuals, però em fa por que molta gent no hi dóna cap importància. Els nostres polítics, els periodistes dels mitjans audiovisuals, els professors... la gent que es guanya la vida parlant en públic, s'haurien de prendre molt més seriosament la comunicació oral, si és que volen assolir una comunicació eficaç.
I un apunt final, per acabar: per l'amor de Déu, senyors, prou de parlar de Bolònia. Com pot ser que tants dirigents universitaris encara no hagin après que és Bolonya? "Poc anem pas bé", que dirien al meu poble...
