301 Inquietud 2.0
Fa poc llegia un extens article sobre el Govern 2.0, entès com l'ús de valors com la col·laboració o la transparència en l'exercici de les tasques institucionals. Esmentava que la participació ciutadana en els assumptes comuns pot dur a la supressió d'intermediaris entre polítics i ciutadans, i la possibilitat de que els ciutadans s'organitzin per si mateixos al marge dels partits i institucions.
Limitant-se a l'aspecte electoral, l'article també parla de Política 2.0, concepte que concreta en l'aplicació de blogs i xarxes socials en les campanyes electorals. El paradigma, evidentment, és la plataforma tecnològica que va dur a un -aleshores- futur premi Nobel de la Pau a la Casa Blanca.
Es veu que la pràctica totalitat dels partits i polítics usen aquestes noves eines per apropar-se a la ciutadania i millorar llur capacitat de mobilització durant les eleccions. La tendència en el món anglosaxó és que la política cada vegada s'assemblarà més al món de l'empresa "veurem més emprenadors en la política i estaran menys connectats a llurs partits" (Tony Blankley).
(...)
Limitant-se a l'aspecte electoral, l'article també parla de Política 2.0, concepte que concreta en l'aplicació de blogs i xarxes socials en les campanyes electorals. El paradigma, evidentment, és la plataforma tecnològica que va dur a un -aleshores- futur premi Nobel de la Pau a la Casa Blanca.
Es veu que la pràctica totalitat dels partits i polítics usen aquestes noves eines per apropar-se a la ciutadania i millorar llur capacitat de mobilització durant les eleccions. La tendència en el món anglosaxó és que la política cada vegada s'assemblarà més al món de l'empresa "veurem més emprenadors en la política i estaran menys connectats a llurs partits" (Tony Blankley).
(...)
Tot flors i violes, avançant amb pas ferm cap al millor dels móns possibles. Però és que quan jo era petit, la mare cabreta obria la panxa del llop, l'emplenava de pedres, la cosia; el llop es despertava assedegat, s'abocava al riu per beure, hi queia, s'enfonsava i s'ofegava; la mare cabreta i els 7 fills ho celebraven la mar de contents. En la versió actual acaben tots 9 passant-s'ho pipa a Port Aventura.
El discurs Govern 2.0 em torna al cap 270 La trampa digital. Cap al final del text s'esmenta un projecte de llei a Nova Zelanda: l'Executiu abans de dur la norma al Parlament va obrir una pàgina a Internet perquè la gent hi digués la seva. És el govern i no el parlament qui pren la iniciativa, l'autor ràpidament extreu la conclusió: ens hem de plantejar l'eliminació dels òrgans legislatius, que tradicionalment han estat els intermediaris entre els ciutadans i els executius, perquè amb les noves eines electròniques ja no fan falta.
Serà la fi de la democràcia representativa? "Seguirà havent-hi parlaments d'aquí a 20 anys?"
Sempre he estat partidari de les formes de democràcia directa; acabaré considerant la democràcia representativa un mal menor?
PS. I compte amb 274 Googzilla!
El discurs Govern 2.0 em torna al cap 270 La trampa digital. Cap al final del text s'esmenta un projecte de llei a Nova Zelanda: l'Executiu abans de dur la norma al Parlament va obrir una pàgina a Internet perquè la gent hi digués la seva. És el govern i no el parlament qui pren la iniciativa, l'autor ràpidament extreu la conclusió: ens hem de plantejar l'eliminació dels òrgans legislatius, que tradicionalment han estat els intermediaris entre els ciutadans i els executius, perquè amb les noves eines electròniques ja no fan falta.
Serà la fi de la democràcia representativa? "Seguirà havent-hi parlaments d'aquí a 20 anys?"
Sempre he estat partidari de les formes de democràcia directa; acabaré considerant la democràcia representativa un mal menor?
Inquietud 2.0
PS. I compte amb 274 Googzilla!
