No és un triomf que Catalunya no hagi compartit campionat amb
Espanya. No és cap mèrit que la Federación Española de Bolos decideixi
retirar-se quan ens veuen moure fitxa per Grècia. I tampoc és cap orgull que
l’esport s’acabi polititzant i polaritzant. Però tots aquests atributs no són
culpa nostra i la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha demostrat un cop
més que la seva intenció no és fer-ne de les competicions un camp de batalla
amb dos bàndols. Així doncs, què ha fet l’espanyola? Tot el contrari. Igual que
amb la Copa del Món sub-23 del juliol de l’any passat, aquest mes de setembre
va abandonar l’Europeu de Càndia (Grècia) alegant que els espanyols (catalans) no poden
jugar contra els espanyols.
Una decisió que els afecta a la mateixa espanyola perquè abandonen competicions
de prestigi i per tant no puntuen en mundials i europeus, les proves més
importants per qualsevol selecció. Segons el president de la Federación
Española de Bolos, José Luís Boto, “Catalunya
representa Espanya i per tant no té sentit aquesta divisió que falta el
respecte a la resta de comunitats autònomes”. I d’aquí, el
derivat d’adjectius de la família separatismo
present sempre en el vocabulari de les espanyes: “Catalunya ha traicionat a l’espanyola i estem
convençuts que això ha estat una maniobra promoguda també per la internacional
per donar-nos una puñalada per l’esquena”, assenyala Boto.
Quin interès podria tenir la internacional amb aquesta maniobra? Segons Boto es
deu motius econòmics i a una “financiació
promoguda per subvencions que no sabem d’on venen”.
Qüestionar la transperència de la internacional i la catalana és totalment
erroni i més amb arguments tan poc vàlids com aquests. De moment però, acatarem
la legalitat del TAS -Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, òrgan suprem en
matèria de justícia esportiva i en data del 30 de juny de 1984-, el qual marca
que les federacions internacionals són les qui tenen els seus propis estatuts i
decideixen lliurement com regular la seva pròpia federació. Potser el que li ha
faltat a l’espanyola és fer una lectura profunda de tota la llei i no en
diagonal, com malauradament acostumen a fer.
