No és només al País Basc on hi ha un ampli acord entre els socialistes i el PP amb l’objectiu d’apartar els nacionalistes de la lehendekaritza.
Cada setmana, al Congrés dels Diputats, assisteixo a una munió de pactes entre els que s’autoanomenen “partidos nacionales”. I, el comú denominador sempre es el mateix: el reforçament de l’Estat, la retallada de les competències autonòmiques sota una idea clara; la recuperació d’una idea d’Espanya única i centralitzada per aturar un procés de descentralització que, per ells, ha anat massa lluny.
Fa pocs dies, dimarts i dimecres passat, els acords PP-Socialistes varen afectar als pagesos catalans i als nostres pensionistes. Una iniciativa del diputat de CiU Carles Campuzano perquè l’Estat retirés les traves als complements de pensions autonòmiques als jubilats va ser derrotada: a una banda, hi havia els “parlamentaris nacionals” i, a l’altra, la resta de partits, excepte la Rosa Diez. El resultat comporta la negativa a compatibilitzar les pensions de la seguretat social amb les que la Generalitat pogués atorgar per a complementar els de menors ingressos. Això sí, amb el disciplinadíssim vot dels 25 socialistes catalans ben enquadrats a les fotos del PSOE.
I, poques hores després un vergonyant acord entre aquests dos partits estatals, restringia fortament la presència dels sindicats agraris catalans en el si dels organismes representatius d’àmbit estatal. Per set vegades, socialistes i populars varen votar en contra de les esmenes de CiU que intentaven reparar la malifeta d’una llei dissenyada per fer que els 180 agricultors de la Comunitat de Madrid pesin igual que 11.000 pagesos catalans. No cal ni dir que en cap d’aquestes votacions, ni un dels 25 diputats socialistes catalans varen tenir el mes mínim dubte per votar en clau espanyolíssima.
Aritmèticament poca cosa hi poden fer. Però, en canvi, se m’ha acudit una manera de difondre aquestes, cada vegada més freqüents, coincidències entre els populars i els socialistes. Es tracte d’un mesurador, el PPSÒMETRE, que setmana a setmana faria públiques les coincidències de vot entre els dos grans partits espanyols, en oposició als que voldríem un altre model d’Estat.
La setmana passada el PPsòmetre va assolir vuit votacions coincidents. Malauradament continuarà!
Accés de l'autor
Biografia
Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.
Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.
Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.
Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.
Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.
