I de fet, les mateixes mestres en la qüestionaven en
presentar-nos els continguts del curs. Realment és una assignatura que ningú no
es creu. Però em pregunto fins a quin punt el problema rau en l’assignatura o
en les nostres expectatives sobre l’educació. És a dir, em pregunto si el
problema és dotar de continguts interessants aquest marc nou que és
l’assignatura per a
Els mestres són capaços de parlar de l’educació en valors mentre riuen per sota el nas! I els pares desitgem que a l’escola s’ensenyi tan de matemàtiques i de llengua que no quedi temps per altres temes “menors”. Potser sí que a l’educació hi ha massa pensament políticament correcte. Però la resposta no és el cinisme, ni la trampa, ni el qui dia passa any empeny.
Ans al contrari, els bons continguts, transmesos en un determinat format, poden aportar valors fonamentals. I tinc la sensació que són els continguts els que fan més nosa. Pel que fa a l’assignatura d’educació per a la ciutadania, si s’acaba omplint de discursos sobre la bondat dels valors, anem perduts. O més ben dit, els alumnes acabaran perduts enmig del tediós discurs repetit a tort i a dret. Ara bé, si l’assignatura s’aprofita per explicar “per què” certes coses són fonamentals a la nostra societat, potser aconseguirem formar “ciutadans ben informats”.
Als onze anys ja caldria que els alumnes de Catalunya coneguessin bé quin és el nostre sistema polític, com s’escull una persona per fer d’alcalde, o com funcionen els serveis públics i quin esperit els impulsa. La democràcia s’ha d’explicar perquè no és un regal vingut del cel, sinó una fórmula de govern aconseguida amb esforç i amb compromís. De la mateixa manera, crec que s’hauria de fomentar entre els alumnes alguna mena de responsabilitat, l’organització de determinats aspectes de la vida educativa, i potenciar la seva autonomia. Però ens hem quedat des de fa anys en els “encàrrecs” de classe, com a únic suposat recurs per formar persones responsables. O bé els debats a les tutories. Cal anar madurant més aquests aspectes, en una societat en què la informació és a l’abast de tothom, però no pas la capacitat per interpretar-la. El que ens cal no és més educació en valors, sinó la formació del criteri.
