Els argument en contra passen sempre per la sacrosanta Constitució. Ja sabem de memòria que segons aquesta carta magna l'Estat és l'únic que pot convocat referèndums. Sí, és una de les tantes badades de la Constitució que ens reafirma, cada dia més, que molts dels seus articles són sofisticats paranys, autèntiques lleis de l'embut
Ni l'oposició del Govern socialista espanyol encapçalat pel mateix president Zapatero, ni el recurs de l'Advocacia de l'Estat, ni les declaracions de la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, ni les pressions del Delegat del Govern i del president Montilla, ni les amenaces del falangistes, ni les maniobres del PSOE, PSC, PPC i C's, ni el sursum corda han aconseguit atemorir els ciutadans i ciutadanes d'Arenys de Munt. I és que, en saber-se que el 4 de juny l'ajuntament d'aquest municipi, un petit poble d'uns 8.000 habitants de la comarca del Maresme, aprovà realitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya, a petició de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular), amb els vots a favor de tots els grups polítics a excepció del PSC, tota la maquinària política, judicial, policial i de tot tipus de l'Estat espanyol es va posar en alerta, fent mans i mànigues perquè aquesta consulta no s'hi celebrés.
Els argument en contra passen sempre per la sacrosanta Constitució. Ja sabem de memòria que segons aquesta carta magna l'Estat és l'únic que pot convocat referèndums. Sí, és una de les tantes badades de la Constitució que ens reafirma, cada dia més, que molts dels seus articles són sofisticats paranys, autèntiques lleis de l'embut. Però si era una consulta no vinculant, quin interés té l'Estat espanyol en prohibir-la? Quin mal els hi pot fer que en un poblet petit els seus habitants decidisquen, democràticament, si estan d'acord que Catalunya es convertesca en un Estat de Dret independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea ? La veritat és que, en principi, sembla que cap, però en el fons saben, són molt llestos i porten molts segles la lliçó apresa, que l'exemple d'Arenys de Munt pot ser l'espurna que revife un foc que mai s'apagà del tot. Per això, la maquinària estatal que més amunt apuntàvem, s'hi posa ràpidament en funcionament: cap escletxa dels espanyolistes, cap concessió. Cal buscar els arguments més increïbles i antidemocràtics. Doncs, no ens heu dit davant un atemptat o un acte de violència, quan us ha interessat, que per mitjans democràtics tot és possible, fins i tot la independència? Què una consulta al poble no és un acte democràtic?
A Arenys de Munt el diumenge 13 de juny s'hi portà a cap una consulta democràticament convocada pel seu ajuntament, pels regidors i regidores escollits pel poble i on participà el 41,1% dels seus habitants. Però, independentment del vot afirmatiu ( 96,2% ), negatiu (2,3% ) o en blanc (1,1%), la veritat és que a Areny de Munt va guanyar la democràcia, donant un exemple de civisme i tolerància a un Estat espanyol que haurà de canviar moltes coses si veritablement vol ser democràtic.L'exemple d'Areny de Munt és un revulsiu que sens dubte marcarà una fita, ens ha demostrat que, malgrat aquest embut que ens té tenallats, amb idees originals podem il·lusionar i engrescar moltes persones.Com que en el PSOE i el PP, davant aquesta constitució tant restrictiva que els beneficia, i pactada sota la pressió dels poders fàctics franquistes, no s'hi veuen possibilitats de democratitzar-la, ni perspectives que s'hi porte endavant una segona transició, només ens cal que plantar cara, portar a cap, d'una manera democràtica, actes de desobediència que posen en contradicció i en ridícul aquest estat que sempre utilitza la seua “suposada democràcia” al seu favor.
L'exemple d'Arenys de Munt ja hi ha donant els seus fruits i una seixantena de municipis del Principat de Catalunya han manifestat que aviat també convocaran la consulta. Què pot passar a partir d'ara? L'estat ho permetrà? Quines armes coercitives s'inventarà perquè l'exemple d'Arenys no es generalitze? No caldrà esperar gaire. Tot i això, i sense cap mena de dubte, la gosadia d'Arenys de Munt marcarà una fita història, un exemple a seguir no tant sols arreu dels Països Catalans , sinó també de la resta de nacions de l'estat.
Alcoi, 15 de setembre del 2009
