Catalunya és més que una patxanga. Potser no gaire més, però encara m'agrada creure que, com a país, mereixem alguna cosa millor que la innocentada cutre que es repeteix any rere any. Però aquesta vegada he dit prou. Algun dia calia fer-ho i decidir anar al cinema en comptes d'omplir el Camp Nou en un partit que ja no serveix per a res.
I el cert és que a mi m'importa ben poc jugar contra Paraguay, la Xina o les Illes Feroe, el que resulta esgotador es percebre que les coses ja no es fan amb il·lusió sinó senzillament per fer-les. El partit de Nadal sembla el polvet obligat del dissabte d'un matrimoni cansat. Fa mandra. Em fa mandra a mi. Els fa mandra a l'espanyola Federació Catalana de Futbol. Els fa mandra a la innocent -o covarda- classe política del país i també als Puyol i companyia. Només a en Guardiola, al jugador de Vilanova que han convocat aquest any i a la gent de Racocatala.com -chapeau per la festa que sí que val la pena- els dura la il·lusió.
Crec que val la pena dir que ja n'hi ha prou. O fem alguna cosa per revitalitzar la selecció i li retornem un mínim de dignitat o millor deixar-ho estar fins que puguem competir de veritat. Ara ja hem convertit el partit en un cosa rància amb olor de naftalina i seria bo que l'enterréssim abans que es podrís.
PD. El que ja deu estar podrit en algun armari són les 500.000 signatures dels principatins i principatines demanant seleccions oficials.
