Parlant del Barça, el 2006 començarà amb un nou premi individual. Samuel Eto'o rebrà a Nigèria el premi que l'acredita com a millor jugador africà de la temporada. Merescut. Merescudíssim. Fins ara no he vist mai cap jugador amb tanta ambició per convertir-se en el número 1 mundial. És una llàstima per Eto'o compartir generació amb un ésser superior (així ho diria Butragueño, suposo) com Ronaldinho.
El que volia dir és que enguany toca Champions. El Barça es trobarà el Chelsea a vuitens de final i els anglesos són l'os més dur que un equip es pot trobar a Europa. Ens podem indigestar i les opcions d'èxit dependran, en bona part, de que les lesions respectin els jugadors blaugrana.
Ara bé, vaig tenir la certesa que el Barça passarà l'eliminatòria quan vaig saber que hi va haver festa al vestidor quan des de Nió va arribar la notícia de l'aparellament maleït. Veient-los, feien la mateixa fila que els dies previs al Madrid-Barça del Bernabeu. Cara enfora, calma, expressions políticament correctes i respecte. De portes endins.... revenja!.
I, senyores i senyors, si el Barça elimina el Chelsea... només ens quedarà París.
