I un dia, per algun estrany motiu que desconeixes, et veus a la secció 0.34 de la biblioteca municipal remenant guies de viatges impossibles, cintes VHS, Dvds carregats de postals multicolor amb veus en off horroroses... un jubilat t'estira el diari de sota el braç i tu et preguntes què t'ha portat a l'ordre, als escrúpols d'aquesta preparació meticulosa, a la prevenció... Remenes i remenes però la bíblia que necessites està exclosa de préstec, de fet, mai no trobes el llibre pel que et delies fa deu anys; aquell Rastros de Carmín de Greil Marcus que et va acompanyar pels Londres, Berlín, París o Zurich oblidats... Zurich, Zurich, el Cabaret Voltaire i la Spiegelgasse! Tot era una broma i la idea d'anar a robar un Trotamundos al temple del consum no t'atrau gens; seria desmerèixer la idea romàntica d'agafar La Societat de l'espectacle per la cara i regalar-lo en homenatge, seria com passar de l'eròtica a la pornografia i sumar-se a les campanyes “modernetes” del Yo Mango. No et ve de gust saltar la tanca del metro ni anar a l'Fnac. Posats a ser sincers, el que més desitges és passejar per aquesta ciutat calorosa com qui va a la deriva i alegrar-te de portar bambes – i no xancletes – tot pujant a Montjuïc per carrers en nom de flors. Font Florida, Crisantems, Gessamins i Begònies fins arribar al carrer de la Dàlia. Escoltar el Lou Reed de la Velvet o els Manel i convèncer-te del viatge que has triat, frisant per fer-ne descoberta. Però no una descoberta safàrica multiculturalment majestuosa sinó com un vagarejar per allò desconegut. Fugir dels condicionants i gaudir de la no espectacularitat de les cantonades i de les places. Fruir de la incertesa més enllà del descobriment. I amb quin plaer ensalives tot allò que no buscaves. És com si immers en el vaivé del laberint gòtic desembarquessis a Sant Felip Neri i et sabessis epicentre de la perifèria. La foscor de la nit en qualsevol no-lloc t'ensenyaria la voluntat de la metralla i la pedagogia del dubte...perquè cercaries significats d'on no hi hauria hagut conversa. I l'estafa també és turisme, igual que la suor o l'amor. Cada doble lectura és el rebuig de múltiples possibilitats. La temptació en forma de recomanació fineix sempre en desengany. La distorsió en un desmentit. I tu, a la tercera planta d'una biblioteca de barri, pretens autoconvèncer-te de la fal·làcia que relaciona el temps amb la comoditat i el benestar. Cap derrota - et repeteixes - només passes de reinserit que t'allunyen de les justificacions que et fan reviure.
