Hui la ministra d'Economia i Hisenda espanyola ha explicat al Congrés dels Diputats espanyols el nou model de finançament espanyol.
Un model que manté la situació del País Valencià, on restant per sota de la mitja estatal continuarà sent contribuent a les finances espanyoles, tot recordant-nos la nostra subordinació a la metròpoli "por justo derecho de conquista".
Així que cap novetat, llevat de la indecent proposta de tornar a Espanya els diners, que sent nostres, primer ens els furta via impostos i després ens el nega via transferències competèncials. Açò, si, ens dona la gràcia de poser tornar-lis en quatre anys, però, amb interessos o sense?
Per a esta situació, la cultura popular té una frase d'allò ben expressiva, "pagar el llit i el beure". Dit d'aquella situació en la què no sols els serveixes sinó que a més tu corres amb totes les despeses, mentrestrant ells gaudeixen del moment. (açò és explicat d'una manera fina... ja podeu imaginar la popular).
El nostre benestar no depèn de la gestió d'estes misèries, depèn de la gestió de tots els nostres recursos econòmics. Així, ben segur que farem els "esforços fiscals importants" per tirar endavant el nostre país, que no pas el seu.