Com amic, com a company, vull fer públic el meu total suport a en Cesk Freixas. No per defensar-lo de res -el demencial intent de censura al seu concert a Figueres per part del Partido Popular i Ciutadans és un dels episodis més ridículs que ha viscut la cultura d'aquest pais i s'ensorra per si sol- sino perquè em ve de gust que se sàpiga que estic al seu costat, perquè jo no em quedo en silenci davant els fets que està vivint.
Si els enemics dels meus amics són els meus enemics, avui em sento més amic que mai d'en Cesk.
Que dues formacions polítiques vulguin impedir la celebració d'una manifestació cultural, amenaçant fins i tot amb anar a la Fiscalia, ens hauria de fer rumiar una mica a tots plegats. No és normal que això passi l'any 2009. Però pitjor és encara que l'intent de censura s'argumenti amb frases del tipus "vinculació amb grups independentistes violents" o "exaltació del radicalisme". Perquè, a més que recorda fòrmules de temps predemocràtics, és absolutament fals que en Cesk Freixas tingui res a veure amb la violència. En Cesk lluita amb les paraules, amb la música, amb la complicitat dels molts que el segueixen, amb tot alló contra el que mai ningú no hi podrà fer res.
