Aquest home ens sorprèn cada vegada que pren una decisió. És com si no en tingués proa amb el desgavell que porta a la seva conselleria que ara es dedica a dir coses per no perdre la primera plana de la popularitat.
Jo a aquest home no l’entendré mai. Ben mirat no entenc moltes coses del Tripartit II. Se’m fa estrany algunes coses que per ells deuen ser d’una lògica com una casa de pagès.
En Saura és un personatge que, quan parla, sembla que té les coses clares i decidides, incontestables, però al cap d’una estona o d’uns dies sempre hi ha algú que el desautoritza.
Fa uns dies, quan es va tancar la negociació pel sistema del finançament, en plena celebració pel “històric” acord, va dir que la reedició del tripartit era més que segura. Ja estava decidit, quasi. L’endemà els d’ERC, van sortir corrents a desmentir-ho no fos cas que la famosa “equidistància” que es treuen de la mànega cada cop que s’acosten les eleccions (i ja va sent hora de tornar-hi) se’n anés a n’orris. Tot va quedar en unes declaracions per tranquil·litat dels republicans. Però ja ens confirma allò que tots sospitem: si sumen tornaran a pactar.
Ara, amb l’incendi d’Els Ports resulta que no admet cap responsabilitat. “Tot ha estat culpa del vent”. Sí senyor! Quan governava CiU, fossin quines fossin les condicions climàtiques o geogràfiques, el conseller havia d’assumir suposades descoordinacions, i la merda esquitxava fins al president de la Generalitat. Ara no, ara ni ell ni el president hi tenen res a veure. D’això se’n diu doble moral. I encara tenen sort que CiU, per experiència i per dignitat no ha muntat cap sidral com els que ells eren especialistes en fabricar.
La darrera ha estat la seva decisió de no presentar-se a les properes eleccions al parlament de Catalunya. Més d’un varem alegrar-nos de perdre’l de vista. Però no, no es presenta però vol seguir al càrrec. No és que els del seu partit o en Montilla l’hagin convençut que segueixi, no. Més aviat crec que tant al seu partit com en Montilla devien aplaudir la seva decisió. El cas és que, malgrat no presentar-se vol seguir sent conseller d’interior, dirigint Mossos i Bombers, que els ha caigut una creu a sobre que Deu n’hi do!
En fi, que no ens el traurem de sobre a no ser que el seu partit imposi un altre candidat per ocupar la conselleria.
Però tot això només pot ser possible si, a les properes eleccions al parlament de Catalunya, el tripartit suma altra cop. Perquè, si no suma, ja és igual que en Saura es presenti o no. I, si això passa el recordarem amb alegria, amb l’alegria de qui s’ha tret un pes de sobre i s’ha quedat descansat.
Albert Castany.
Montgat, 30 de juny de 2009.
