(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Els qui heu anat seguint les ressenyes que penjo en aquest Bloc, haureu comprovat que tinc certa obsessió a fixar-me en els títols. La veritat: considero que, sempre i quan l'editorial hagi respectat el desig primerenc de l'autor, i aquest s'hi hagi esmerçat una mica en la tria, ens indica molt sobre el que trobarem en obrir el llibre. O millor dit: sobre el que l'autor pretenia mostrar-nos.
Al fons, Barcelona en pot ser un bon exemple.
Narrada en tercera persona, la novel·la ens presenta la Núria, una dona en edat adulta que es troba en un moment crucial de la seva existència i, a causa d'això, l'acompanyarem en el seu periple intimista al llarg del viatge de tornada cap a Barcelona. De tornada perquè la protagonista d'aquesta història ha estat vivint a Oslo, per motius professionals, durant deu anys.
La Núria evoca, en un vaivé continu de records que configuren el mapa de la seva vida, per una banda el passat més llunyà (on trobarem pinzellades de la infantesa, de l'adolescència, del moment polític que va marcar la dictadura i la transició, dels primers amors...), i per altra banda la seva darrera estada a Barcelona tres mesos enrere, per Setmana Santa, quan hi va anar per causes familiars que van sotraguejar la seva rutina.
I per què he comentat, a l'inici, que el títol ens marca ja unes pautes del quadre que ens descriu l'autora, l'Anna Masip? Perquè Barcelona és l'escenari que es dibuixa al fons, efectivament, però des de dues perspectives. En primer lloc, des d'un punt de vista sentimental o emotiu, per la distància traduïda en quilòmetres que, durant anys, ha separat la protagonista de la seva ciutat natal en el seu intent de fugida de la realitat. I en segon lloc, des d'un punt de vista físic o panoràmic, perquè Barcelona és la imatge present, sempre, des del seu barri d'infantesa: el barri de la Salut, a tocar del Parc Güell.
No és gratuïta aquesta doble visió de la ciutat perquè l'urbs de la qual ha marxat la Núria representa el passat, els problemes, el record que el temps s'ha encarregat d'emboirar.
A les primeres pàgines del llibre, i fins i tot en el pròleg escrit per la Maria Barbal, hom ens recorda un vers d'una coneguda cançó: All you need is love. I, en essència, aquest podria ser el resum d'allò que ens ve a mostrar l'obra de l'Anna Masip: l'amor com a element imprescindible per a la vida.
No espereu, doncs, un llibre d'acció i aventures. Ni una novel·la que recreï la seva escenografia en una època històrica que ens allunyi del present. Al fons, Barcelona ens convida a la reflexió i a recuperar el valor, si és que l'heu perdut, de mirar el passat com una part de nosaltres mateixos.
