Tripartit 3 i dret de decidir
"Hem jugat per tancar la carpeta estatutària. Podem estar satisfets però
sense triomfalismes, amb humilitat. Un pas endavant necessari per
continuar fent un llarg camí. I un cop tancada la carpeta sense una
nova frustració que hagués accentuat el pessimisme que plana en la
nostra societat, ara és l’hora d’obrir un nou cicle, basat en el dret a
decidir." Això escriu Pere Aragonès al seu bloc. El primer subratllat va per un grup de persones amb qui parlava aquesta tarda (anecdòtic i en clau), però el segon no hauria de passar desapercebut.
La discussió sobre el finançament té diverses potes. El debat és un o altre segons quina sigui la pregunta. Uns retreuen a ERC que hagi signat un acord que fa bo l'espoli. Altres els retreuen que hagin signat un acord que diuen que està per sota del poc marge de maniobra que deixava l'estatutet retallat. Però altres, encara, els retreuen que, de fet, ni nosaltres ni potser ells mateixos no sabem exactament què s'ha signat, perquè el compromís escrit no és clar. I això, tenint en compte que Zapatero ha incomplert reiteradament coses que estaven escrites i ben escrites, com ara lleis orgàniques que fixaven terminis.
Probablement ERC ha fet tot allò que ha pogut i el joc polític és a vegades tan difícil que ells, com a partit, segurament poden estar humilment satisfets. Els qui no tenim responsabilitat de signar res, però, és evident que no ho estarem mentre no tinguem la sobirania econòmica i la política. Per a tots nosaltres, el debat de fons continua essent l'accés a la independència i els pocs passos que ens falten per arribar-hi. Això no ho podem perdre de vista. I és per això que no m'interessa tant barallar-me per defensar o atacar aquest acord concret (que durarà el que triguem a recuperar la sobirania i trencar dependències respecte dels qui ens posen en aquests atzucacs fratricides) com veure si s'acosta o no el pas següent.
Si Pere Aragonès parla d'obrir un nou cicle basat en el dret de decidir, com ho hem d'interpretar? ERC ha dit SÍ al finançament (opinió personal) per evitar les eleccions anticipades i per tant això vol dir que pensa aprofitar l'any que queda. Llei electoral? Llei de consultes populars? Molt bé. Si ho poden deixar enllestit, millor. I després? Amb qui es pot avançar en el dret de decidir?
Joan Saura, que no és res sense el PSOE-C, ja signaria pel tercer tripartit. Però ERC se'n desmarca i Aragonès escriu això. Serà qüestió de seguir-ho atentament.
Probablement ERC ha fet tot allò que ha pogut i el joc polític és a vegades tan difícil que ells, com a partit, segurament poden estar humilment satisfets. Els qui no tenim responsabilitat de signar res, però, és evident que no ho estarem mentre no tinguem la sobirania econòmica i la política. Per a tots nosaltres, el debat de fons continua essent l'accés a la independència i els pocs passos que ens falten per arribar-hi. Això no ho podem perdre de vista. I és per això que no m'interessa tant barallar-me per defensar o atacar aquest acord concret (que durarà el que triguem a recuperar la sobirania i trencar dependències respecte dels qui ens posen en aquests atzucacs fratricides) com veure si s'acosta o no el pas següent.
Si Pere Aragonès parla d'obrir un nou cicle basat en el dret de decidir, com ho hem d'interpretar? ERC ha dit SÍ al finançament (opinió personal) per evitar les eleccions anticipades i per tant això vol dir que pensa aprofitar l'any que queda. Llei electoral? Llei de consultes populars? Molt bé. Si ho poden deixar enllestit, millor. I després? Amb qui es pot avançar en el dret de decidir?
Joan Saura, que no és res sense el PSOE-C, ja signaria pel tercer tripartit. Però ERC se'n desmarca i Aragonès escriu això. Serà qüestió de seguir-ho atentament.
