Tenir projectes, per petits que siguin, és bo. Tenir molts
projectes, també és bo. Tenir massa projectes, és dolent o pot arribar a
ser-ho.
La capacitat del cervell, encara que no ho sembli,
és infinita. El cervell -l'ego, depèn de com es miri- planifica, i això no és
pas dolent, més aviat és necessari per no actuar aleatòriament i sense rumb. Ara bé, al ser l'amo i senyor de l'ego, planifica partint que els dies tenen
més de 24 hores, i això crea un conflicte intern que, a la llarga,
s'exterioritza en forma de "mal-estar".
Això fa que, sovint, no puguem dur a terme tota la planificació prevista. I,
això pot provocar frustració. No vull dir que s'hagi de planificar a la baixa
per a poder aconseguir els objectius desitjats, sino que crec que cal saber
discriminar, prioritzar, per a poder assolir tot el què el cervell -prèviament-
ha planificat. En tot cas, si has prioritzat, i no tens temps de fer-ho "tot", com a mínim el que et quedi per
fer serà de menys importància i, per tant, la frustració serà menor o nula. Salut i llibertat! Marcús
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
