Bé, després d'un any de fer-los sua la cansalada, han arribat a un acord. Uns -ERC- diuen que s'han aconseguit els 3.800 milions, els altres - CiU- ara diuen que ells en volien 5.000 - es el qué té esta a la oposició. Els de més enllà -PSC- que aixó si qué es un pacte i no el del Majéstic, i els de més enllà dels de més enllà, bé aquest mentre mengin calent ja els hi esta bé. Pel que fa a la societat civil -patronal, sindicats i funcionaris, la resta som populatxo- ja els hi esta bé si d'una vegada s'acabat el culebrot. I a mi?...
Doncs per un independentista com jo, qualsevol finançament per bó que sigui, no serà el mateix que el finançament que tindríem amb un Estat propi. Reconec que estic content que s'hagi acabat el serial. El final del serial ha estat molt didàctic, ja que he arribat a les següents constatacions:
Ara, per fi, els qui no ho volien veure saben que l'estat de les autonomies a tocat sostre.
Que hi ha partits que s'han pogut treure l'espina - infantil per altra banda- de demostrar en els altres que ells si s'hi posen negocien millor.
Els partits catalans ens han demostrat que no deixen de ser uns pasarells. Ja que es posen contents per haver pactat tot i res. Es a dir, el que s'ha pactat es un model i no calés, ho sigui, l'Estat pot interpretar o calcular cada any segons la seva interpretació del pacte - el mateix que va passar amb el del Majéstic-. Conclusió, els partits no tenen la certesa de que el càlcul es faci com ells creuen que han pactat.
Tant se val el que ens donin, mai serà el que ens pertoca, i coneixent les famoses promeses d'en ZP....
Per acabar aqui teniu un acudit que en va enviar l'altre día un amic, i qué il·lustra perfectament les promeses d'en Zapatero:
Zapatero tot passejant pel carrer es troba de cara a en Jaimito:
ZP: Hombre!. Tu eres Jaimito el de los cuentos.
Jaimito: No, yo soy el de los chistes. El de los cuentos eres tú.
