El Pep, vint-i-dos anys després
M'arriba una nota de premsa del PSAN que informa que Josep Guia ha guanyat un recurs al suprem espanyol contra l'ínclit advocat ultra Esteban Gómez Rovira. La sorpresa és que resulta que fa vint-i-dos anys que el tema va en marxa. Vint-i-dos!
Això és que al 1987 el Moviment de Defensa de la Terra va fer una campanya contra aquest paharo criticant la seua constant mobilització contra el català. La recorde. Enmig de la campanya unes declaracions polítiques del Pep Guia contra ell van ser portades als tribunals encetant un procés que ha durat fins ara. El suprem espanyol ara ha dit que les paraules del Pep eren polítiques i les pronunciaven en tant i en quant que polític i representant d'un partit polític, de forma i manera que ja no calia més explicacions, que tenia dret a fer-les i punt. Enhorabona Pep!
Ara espere trobar-me al personatge en qüestió. Per aquelles coses de la vida el tal Gomez Rovira vivia molt a prop de la que era la meua casa abans i encara pul·lula pel barri. Ja no té l'aureola de ser el màxim defensor de l'espanyol, però. En aquells anys era habitual veure casa seua plena de pintades o, per exemple, recorde que durant anys el Correfoc de Sant Antoni començava a la seua porta i la deixaven per a canviar-la literalment. Alguna vegada que me'l vaig trobar pel carrer, fa anys, li vaig retreure les constants mentides i manipulacions que ha usat contra el català aquests anys. Ara, si me'l trobe, seré molt més precís: 'que n'ha de ser dur que els teus donen la raó als altres... és que ja no te'n pots fiar de ningú' :-)))
Això és que al 1987 el Moviment de Defensa de la Terra va fer una campanya contra aquest paharo criticant la seua constant mobilització contra el català. La recorde. Enmig de la campanya unes declaracions polítiques del Pep Guia contra ell van ser portades als tribunals encetant un procés que ha durat fins ara. El suprem espanyol ara ha dit que les paraules del Pep eren polítiques i les pronunciaven en tant i en quant que polític i representant d'un partit polític, de forma i manera que ja no calia més explicacions, que tenia dret a fer-les i punt. Enhorabona Pep!
Ara espere trobar-me al personatge en qüestió. Per aquelles coses de la vida el tal Gomez Rovira vivia molt a prop de la que era la meua casa abans i encara pul·lula pel barri. Ja no té l'aureola de ser el màxim defensor de l'espanyol, però. En aquells anys era habitual veure casa seua plena de pintades o, per exemple, recorde que durant anys el Correfoc de Sant Antoni començava a la seua porta i la deixaven per a canviar-la literalment. Alguna vegada que me'l vaig trobar pel carrer, fa anys, li vaig retreure les constants mentides i manipulacions que ha usat contra el català aquests anys. Ara, si me'l trobe, seré molt més precís: 'que n'ha de ser dur que els teus donen la raó als altres... és que ja no te'n pots fiar de ningú' :-)))
