El país que tenim
El Bages i l'Anoia sempre s'han mirat de reüll, com si es trobessin a anys llum i no pas a tocar a banda i banda de Montserrat.
Si no fos pels calafins que, gràcies a les noves infraestructures viàries, fan més vida a Manresa que no pas a Igualada, es podria ben bé dir que res té a veure entre les dues comarques.
En el seu moment ho vaig constatar amb un estudi que em va encarregar la Residència d'Investigadors de Barcelona a propòsit de la poesia que ha tingut lloc a l'Anoia i al Bages des del segle XIX. Em vaig adonar que era prou singular en cada comarca però que, amb prou feines hi havia cap connexió literària.
Avui vull fer-me ressò d'un punt de coincidència que les torna a acostar. El temps que separa aquestes dues comarques en tren respecte de la capital catalana.
Llegiu el següent article i apliqueu-lo per un igual a la comarca de l'Anoia.
Les campanes de la basílica de la Seu anunciaven el 3 de juliol de 1859 l’arribada a Manresa del primer tren procedent de Barcelona. Aquelles vagonetes de vapor van trigar 80 minuts a completar el recorregut entre les dues ciutats, sense cap parada intermèdia. Avui, el comboi més ràpid de Rodalies de Renfe triga 71 minuts a completar el mateix trajecte, però els usuaris fa temps que reclamen solucions perquè es redueixi a només 55.
Les campanes del segle XIX es van transformar la setmana passada en un sonor repic de cassoles, empunyades per un centenar de manresans que van celebrar sorollosament l’aniversari de l’arribada del primer tren. ¿Com és possible que els actuals trens elèctrics de Renfe triguin gairebé el mateix temps a fer el recorregut de Barcelona a Manresa que el que invertien les locomotores de fa 150 anys?, es pregunten els soferts usuaris.
Els afectats intueixen dos motius: el primer, l’alt nombre de parades intermèdies que han d’efectuar avui els combois (els trens semidirectes paren a 12 estacions i la resta, a 17). El segon, el dens trànsit metropolità de la línia C-4, en què conflueixen diàriament, en una sola via, fins a 257 trens. Això suposa que la velocitat mitjana d’un tren entre Barcelona i Manresa es redueixi a 56 quilòmetres per hora, per sota d’altres línies de Rodalies.
SOLUCIONS?...
Si no fos pels calafins que, gràcies a les noves infraestructures viàries, fan més vida a Manresa que no pas a Igualada, es podria ben bé dir que res té a veure entre les dues comarques.
En el seu moment ho vaig constatar amb un estudi que em va encarregar la Residència d'Investigadors de Barcelona a propòsit de la poesia que ha tingut lloc a l'Anoia i al Bages des del segle XIX. Em vaig adonar que era prou singular en cada comarca però que, amb prou feines hi havia cap connexió literària.
Avui vull fer-me ressò d'un punt de coincidència que les torna a acostar. El temps que separa aquestes dues comarques en tren respecte de la capital catalana.
Llegiu el següent article i apliqueu-lo per un igual a la comarca de l'Anoia.
Les campanes de la basílica de la Seu anunciaven el 3 de juliol de 1859 l’arribada a Manresa del primer tren procedent de Barcelona. Aquelles vagonetes de vapor van trigar 80 minuts a completar el recorregut entre les dues ciutats, sense cap parada intermèdia. Avui, el comboi més ràpid de Rodalies de Renfe triga 71 minuts a completar el mateix trajecte, però els usuaris fa temps que reclamen solucions perquè es redueixi a només 55.
Les campanes del segle XIX es van transformar la setmana passada en un sonor repic de cassoles, empunyades per un centenar de manresans que van celebrar sorollosament l’aniversari de l’arribada del primer tren. ¿Com és possible que els actuals trens elèctrics de Renfe triguin gairebé el mateix temps a fer el recorregut de Barcelona a Manresa que el que invertien les locomotores de fa 150 anys?, es pregunten els soferts usuaris.
Els afectats intueixen dos motius: el primer, l’alt nombre de parades intermèdies que han d’efectuar avui els combois (els trens semidirectes paren a 12 estacions i la resta, a 17). El segon, el dens trànsit metropolità de la línia C-4, en què conflueixen diàriament, en una sola via, fins a 257 trens. Això suposa que la velocitat mitjana d’un tren entre Barcelona i Manresa es redueixi a 56 quilòmetres per hora, per sota d’altres línies de Rodalies.
SOLUCIONS?...
La clau per escurçar la durada actual del trajecte és el túnel de
Montcada. Aquesta obra, prevista en el Pla d’Infraestructures de
Rodalies 2008-2015, serà una drecera que estalviarà dos quilòmetres de
via i reduirà el trajecte entre sis i vuit minuts. De totes maneres, a
principis del 2009, tots els partits polítics i col•legis professionals
de Manresa es van unir per reivindicar que la durada del viatge es
redueixi a 55 minuts. Per aconseguir-ho, seria necessari, van
assenyalar, el desdoblament de les vies dins l’àrea metropolitana –una
actuació no concretada en el pla d’infraestructures–, per permetre
l’avançament de trens. Des del Bages, també es demanen més combois
directes amb parades únicament a Terrassa i a Sabadell. I és que
l’altra línia de Barcelona a Manresa, la dels Ferrocarrils de la
Generalitat, triga encara més a cobrir el trajecte: 89 minuts.
ENVEJA DEL PASSAT / «Sentim una gran enveja dels manresans de 1859», recull el manifest d’un grup d’usuaris de Renfe elaborat amb motiu del 150è aniversari. «No sabem exactament com és que només 11 anys després que Catalunya veiés el primer ferrocarril, Manresa ja disposés d’una via de tren que posava les seves mercaderies i la seva gent a 80 minuts de Barcelona», afegeix el text. De fet, fa 150 anys, els veïns de Manresa van tenir una plena consciència de l’històric esdeveniment i, segons les cròniques de l’època, una multitud va saludar l’arribada del tren.
Viure per veure!
ENVEJA DEL PASSAT / «Sentim una gran enveja dels manresans de 1859», recull el manifest d’un grup d’usuaris de Renfe elaborat amb motiu del 150è aniversari. «No sabem exactament com és que només 11 anys després que Catalunya veiés el primer ferrocarril, Manresa ja disposés d’una via de tren que posava les seves mercaderies i la seva gent a 80 minuts de Barcelona», afegeix el text. De fet, fa 150 anys, els veïns de Manresa van tenir una plena consciència de l’històric esdeveniment i, segons les cròniques de l’època, una multitud va saludar l’arribada del tren.
Viure per veure!
