Fa uns dies vaig estar a Ca les Senyoretes per mostrar els secrets que amaga la llum i com és possible que els científics puguen saber de que estan fetes les estrelles sense haver-hi anat mai. La feina no m'ha permés fins ara dedicar-li el temps necessari a explicar el que va succeir aquella nit.
El passat dia 4 de juliol Joan Olivares em convidà a explicar el color de les estrelles a sa casa d'Otos. L'expectativa del públic era gran com ho demostra el que 60 persones volgueren escoltar una xerrada-taller de ciència bàsica. L'astronomia atreu i de vegades pense que la societat no és tan acientífica com sembla.
Segueix...
Gent de tot arreu s'hi va acostar, de la Safor, de l'Horta, de la Vall d'Albaida, per suposat, i fins i tot de llocs tan allunyats com Elx d'on vingué l'expedició Trotaserres.
Un poc abans de les 10 de la nit Joan em presentà i vaig començar la xerrada. Enganxat a un artilugi especial per amplificar la veu, vaig anar repassant la història del descobriment de la descomposició de la llum, passant del geni prepotent de Newton a l'orfe observador Franhofer. Finalment vaig donar una pincellada sobre les bases de la ciència de l'espectroscòpia, eina que permet esbrinar les característiques de les estrelles.
Després vingué el suculent sopar d'Assumpció. Les taules a la fresca de la terrassa anaren omplint-se de les menjes delicades i suculentes de l'ama de la casa mentre anavem gaudint de les converses amicals dels companys de taula.
Faltava, però, la part més interessant de la nit. Cada persona va poder construir un artilugi per traure-li els secrets a la llum. Durant una bona estona van doblegar i pegar uns modelets que vaig portar. Tal com Sergi Carrasca ha dit al seu bloc, semblava un taller clandestí de treballadors il·legals treballant a destall, alguns amb la llengua fora i jo el capataç donant-los material. Però tot tenia sentit. Haviem promés que cadascú s'enduria un espectroscopi a casa per continuar mirant els colors de la llum i crec que ho vam complir.
El taller es completava amb l'observació d'una làmpada que s'il·luminava amb un gas desconegut. Concentrats al voltant de la llum, fent reverències al genial Newton, els assistents, com a bons alumnes que eren, van anar endevinant ràpidament el gas problema.
Però com tot no pot ser, la part final de la nit, l'observació amb els telescopis, va quedar un poc devaluada en presentar-se d'improvist una boira humida que davallava des del cim del Benicadell. La Lluna, ja ben alta, es va veure perfectament. Tanmateix Saturn ja prop de l'horitzó no pogué veure's, tapada pels núvols baixos. Els que esperaren un poc pugueren veure Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir de darrere de la serralada. Finalment per completar la vetllada, Sergi Carrasca ens recità poemes àrabs amb referències astronòmiques mentre contemplaven la bellesa de la volta celeste ja, a aquelles hores de la matinada, lliure de núvols.
