He llegit al Diari de Balears la mala estona que et feren passar uns policies. Anaven dins del cotxe oficial, per un carrer peatonal de Ciutat, a més velocitat de la que és raonable. Tu, que no havies vist que eren policies, et plantares a meitat carrer, un carrer estret i sense voreres. Fou aleshores quan començà el teu infern. Els parlares en català i acabares en comissaria perquè t'havies deixat la documentació a la faena. Allà et van tancar en una cambra i finalment vas haver d'emprar el castellà. Quan comprovaren la teua identitat et deixaren marxar. El teu cas em recorda el del xic de Xàtiva, qui també anà a comissaria per un afer semblant. I és que parlar en valencià, ja és un delicte.
Sé que de poc serveixen aquestes ratlles, perquè el mal està fet: la angoixa que patires, les llagrimes que redolaren per les teues galtes, la por que sentires allà dins, mai les podràs oblidar. Però m'has de permetre que et felicite per la teua valentia, per haver parlat en català i no girar al castellà, per acabar detinguda en comissaria. Joana, tu eres un exemple, malgrat aquest desgraciat afer. Tu marques el camí que ens durà algun dia a la independència. Perquè tenim la raó, perque som pacífics, perquè tan sols volem viure en llibertat. El teu acte, expressar-te en català, amb naturalitat i sense complexos, és la rebel·lió més clara que com a ciutadans podem portar a la pràctica cada dia, en cada situació, amb tothom.
Joana, eres una dona valenta. No callares el fet, el denunciares ea l'Obra Cultural i Tomeu Martí en aquest article et fa saber que no et deixen sola. Som molts els que confiem en la nova junta directiva de l'Obra i sabem no que ens fallaran. Prest, heu demanat una entrevista amb els cònsols, després de denunciar aquests, la discriminació que pateixen davant la imposició del català, els estrangers que viuen a les Illes.
Joana, gràcies, moltes gràcies: per no haver cedit, per acabar a comissaria, pel teu acte que molts elogiem.
