El fatigant procés de negociació del finançament ha posat de manifest les estrategemes que els negociadors empren per a intentar convèncer la ciutadania de la bondat del resultat quan el desenvolupament del mateix procés i la lògica no quadren de cap de les maneres. Apropaments, distançaments i un altre cop apropaments, ball de xifres i dates, silencis sospitosos, incompliments estentoris, escarafalls i posats ofesos... i un gran cansament social.
El Govern català no ha publicat la xifra del finançament que hauria de rebre Catalunya d'acord amb el compliment de la disposició estatutària ni ha dit quin és el lloc que aquella ha d'ocupar segons el principi d'ordinalitat, res no sabem , els espectadors anem sense nord.
CiU exigeix 5.000 milions, ERC 3.800, el govern espanyol deixa creure que en seran 3.200, el govern català res no hi diu. La tàctica és similar a la tan coneguda del màrqueting del comerç. Al prestatge central de vins, per exemple, se situa l'ampolla de vi de més gran qualitat, la desitjada i desitjable, la de preu més elevat, als extrems unes de molt barates, i properes a l'ampolla central unes de preu moderat i menys qualitat. El comprador compra una d'aquestes i en queda satisfet. Més o menys el desenllaç del procés serà aquest.
En qualsevol cas l'estratagema primordial i més interessant és la del procés fatigant que ha aconseguit els dos objectius proposats:
1. Un ciutadà fatigat és més fàcil de convèncer, vol que el procés s'acabi, vol un resultat sigui el que sigui.
2. La dilació en el temps de l'acord ha desactivat l'escull polític principal, el compliment de l'Estatut. El procés l'ha empetitit i convertit en una llei subordinada. Els recursos econòmics que rebrà la Generalitat no serà el resultat del model de finançament estatutari sinó el resultat d'afegir a una quantitat inacceptable els diners per a subvenir serveis transferits propis que no seran consolidables. L'Estatut s'haurà convertit en paper mullat, aquest serà el veritable èxit del govern espanyol.
En el meu cas, més que fatigada sóc ciutadana descreguda, i sigui quin sigui el resultat de la negociació creuré ben convençuda que el que rebrem és molt inferior al que ens pertoca. Això també ho han aconseguit.
