«¡Total, por unos trajes!», això exclama, indignada, la guàrdia pretoriana mediàtica del PP. És també argument per a (i de) la militància fidel i cega. Tot per intentar defensar el cada vegada menys honorable Francisco Camps. «Unos trajes...»
Imaginem-nos que uns lladres entren a robar a un banc, i per un error de càlcul en comptes d'endur-se un botí d'un milió euros se n'emporten només cinc-cents. Són menys deliquents, o siga menys lladres, puix que la quantitat robada és ínfima? Caldrà declarar innocents els frustats lladres o indultar-los?
Segons la llei, el suborn és un delicte i qui el comet és un delinquent. El delicte és el fet, no la quantitat obtinguda. Vull dir: tant se val que el suborn l'hagen pagat amb uns pocs vestits, un cotxàs o un ingrès en un compte corrent de les Illes Caiman: el suborn és un delicte.
I la justícia popular -de vegades, és cert, injusta- afirma que qui furta un ou furta un bou. I el que avui no saps pagant, demà de bades. Avui a Camps se li imputa el presumpte delicte d'haver furtat un ou. Però segons com funciona la política i els negocis per aquestes contornades, sospitem que tard o d'hora apareixerà el bou.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
