Sobre el Parc de Ca l'Arnús i Can Solei
Llegeixo l'opinió que en Carles exposa a la seva bitàcola, en la qual posa en dubte l'acord municipal de cessió directa a l'Associació Asteroide de la casa on s'ubicava l'antiga escola Artur Martorell.
L'argument pel qual es posa en dubte la idoneïtat de la decisió és la manca de planificació. I el fet que anem escapçant el parc de la seva funció. Fins a cert punt, en això de la manca de planificació, podríem estar-hi d'acord si mirem el passat. Certament, el pla d'usos encarregat fa anys a un prestigiós de la matèria ambiental, va servir de ben poc, perquè qualsevol pot mirar de planificar usos ciutadans dels edificis interiors del Parc. Imaginar és de franc. El que és complex és mirar de fer realitat allò que s'imagina. Pel que fa a la funció del Parc...no sé en què pot contradir-la el fet de trobar un ús a la casa.
Ben mirat, l'ús social d'aquest equipament ja és ciutadà. Serà la casa de 20 nens i nenes del nostre àmbit geogràfic que són sota la tutela de la Generalitat. Alliberarà la saturada xarxa de centres d'aquestes característiques denunciada pel Síndic de Greuges. Donarà un entorn digne a canalla que ha viscut tragèdies familiars que no cal que ens entretinguem a explicar.
Què pretenen els qui no ho veuen clar? Que la deixem buida, sense recursos per mantenir-la dempeus, a l'espera que algú tingui una idea brillant i recursos per fer-la realitat?
Hem trobat una bona opció, digna, d'encaix perfecte a l'entorn i que no genera cap mena de contradicció amb la vitalitat que el Parc hauria de tenir. Hi tindrem canalla d'entre cap i dotze anys a dins. I la gent que els cuiden. Recuperarem l'edifici.
Mentre hi ha qui s'ha passat anys desfullant la margarida, ara ja hem trobat un bon ús a un edifici. I encara ens en falten tres més. Aquest és el repte que hem d'afrontar. Hi havia qui volia que la casa de Juan Alberto fos un edifici per a celebracions institucionals. No ens ho podem pagar. Hi ha qui pensava en la casa de les germanes Arnús com a residència de gent gran. No hi cap.
També hi havia qui feia gestions per a fer un Museu de la Màgia, però no se n'ha sabut res més.
El que hem de fer és cercar entitats i institucions que hi vulguin posar la seva seu o una part de la seva activitat, assumint tota o part de la responsabilitat econòmica del projecte i el seu manteniment. O, també, traslladar-hi algun servei municipal que pugui quedar buit.
I tot això ho hem d'entomar sense deixar de fer les inversions públiques que l'Ajuntament i la Mancomunitat han acordat que s'han de fer per dotar el parc amb els elements necessaris per convertir-lo, d'una vegada per totes i de forma definitiva, en un espai públic obert a tothom, digne d'una ciutat com la nostra, i pensat especialment per a les famílies que volen gaudir d'un entorn natural i agradable ben a prop de casa.
