Andreu Bosch ha estat els darrers sis anys l’alcalde de Teià, un petit municipi del Maresme que avui mostra orgullós la transformació que ha experimentat les dues últimes legislatures. I és que l’Andreu, al qual ahir vaig voler acompanyar en el seu darrer plenari com a batlle, ha estat un gran alcalde que ha sabut combinar en la justa mesura una dedicació passional vers Teià i la seva gent, una gestió eficaç i eficient de l’obra pública i un desplegament desacomplexat de les polítiques d’esquerra amb especial atenció als serveis socials, a l’educació, a la cultura, i al medi ambient.
Durant el seu mandat, Teià ha estrenat una nova carretera que connectava el centre històric amb la N-II sense necessitat d’haver de passar pel Masnou. Però també ha fet possible la posada en marxa de l’Institut de Teià -una vella reivindicació del municipi-, una nova biblioteca, la primera escola bressol, prop d’un centenar de vivenda de promoció pública, la museïtzació de la Cella Vinaria (celler romà) o la introducció de la brossa orgànica. Tot això en una legislatura i mitja.
El discurs que l’Andreu va pronunciar ahir davant de la seva gent, dels seus companys de partit i de l’equip de govern, i també de l’oposició, va ser sincer i emocionat. I és que com recordava només començar les seves paraules, el seu gran repte aquests sis anys ha estat donar el millor servei als ciutadans i implantar polítiques de proximitat.
El cas de l’Andreu Bosch, però, no és únic, per sort. El seu és també el cas de molts i molts alcaldes anònims del país, que treballen dur cada dia per millorar els respectius municipis sense estalviar hores, dedicació o sacrifici. Simplement ho fan per aquesta vocació de servei i de treball per a la comunitat que fan grans els nostres pobles i el nostre país.
A la política també s’hi fan amics. I m’enorgulleix dir que gràcies a la política he fet coneixença i amistat amb un bon alcalde i millor persona, l’Andreu Bosch.
