Garoña i ILP Transgènics: tot va de lobbies, sí, però no tots escoltem i fem de portaveus dels mateixos.
Avui hem viscut dues decepcions importants: la primera, la perllongació de la vida útil de la central nuclear de Garoña quatre anys més, la segona, el rebuig del Parlament a ni tan sols debatre sobre la qüestió dels cultius modificats genèticament. En ambdós casos ens trobem amb un important precedent que pot tenir importants conseqüències en termes de democràcia i, per descomptat, pel medi ambient. Ambdós casos posen de manifest com el poder dels lobbies econòmics són prou poderosos com per condicionar les decisions guvernamentals o dels grups majoritaris, però també queda clar com, encara que minoritaris, hi ha grups amb voluntat d'escoltar i fer d'altaveus d'altres lobbies, els de les organitzacions no governamental i de les agrupacions ciutadanes. La doble decepció d'avui ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de fer créixer la presència a les institucions d'aquells grups que pretenen fer d'altaveus de les peticions que, legítimament, provenen de la ciutadania. En el cas de Garoña, per exemple, Joan Herrera fa temps que reclama al Congrés de Diputats, al costat de Greenpeace, Amigos de la Tierra, Seo Birdlife, WWF i d'altres col.lectius, un tancament al qual Rodríguez Zapatero s'havia compromès i ha incomplert. En el cas del Parlament de Catalunya, en Francesc Pané ha estat un clar abanderat de la causa impulsada per Som lo que Sembrem (la ILP presentada per aquesta plataforma comptava amb més de 100.000 signatures que el PSC, CiU i PP han menyspreuat). En definitiva, tot és qüestió de lobbies, sí, però no tots els grups amb representació parlamentària, que són els que poden fer avançar ara com ara les lleis (o aturar-les, com s'ha vist avui), escolten el mateix tipus de lobbies. La qüestió és aturar-nos a pensar quins són els lobbies que volem que siguin més escoltats, cosa que ens ha de permetre decidir també, a l'hora de votar, quina ha de ser la correlació de forces als diferents Parlaments que convé més en funció de quins lobbies considerem prioritaris. D'això va la democràcia, avui. Jo, almenys, fa temps que vaig fer aquesta reflexió, i per això ara, sóc on sóc, i treballo amb qui treballo. Confio que les dues grans decepcions d'avui serveixin, almenys, com a punt d'inflexió per tal de canviar la correlació de forces.
Foto: Campaña de Greenpeace, WWF, i d'altres organitzacions a favor de tancar Garoña.
