La burka : la dona empresonada
He vist caminar pel Raval una taca negra, una dona dins d'un mantell-presó, la burka. Se m'ha revoltat l'ànima. He sentit ràbia i compassió per la dona , obligada en nom d'una religió a una pública condemna pel fet de der dona.
Sarkozy ha titllat la burka de signe de subjugació de la dona i ha manifestat solemnement que no és benvinguda al territori francès. Hem sentit alguna veu contrària a les paraules del president de França, veus que excusen l´ús de la terrible vestidura en un afer cultural i religiós islàmic que cal respectar, tot acusant Sarkozy de voler perseguir i estigmatitzar l'Islam.
No hi ha argumentació possible que validi la burka com a vestit tradicional i no com una mostra pública de la invisibilitat i inferioritat de la dona, una vestidura instituïda no per la paraula de Déu sinó pels homes que la interpreten d'acord amb els seus propòsits polítics.
La burka és una presó, una taca negra que camina. Dins de la burka la dona no és vista i el que ella veu és, a tot estirar, una línia del món, un estret espai que no li pertany, que la ignora. La dona "emburkada" és una presonera, sotmesa en vida i per vida a la manca de llibertat.
El Parlament francès s'ha posat a treballar per a eradicar de França el vestit humiliant. Tots els Parlaments, tots els homes i dones han de testimoniar el seu rebuig al vestit-presó. No voldria tornar a veure una dona coberta per la burka.
La burka és una presó, una taca negra que camina. Dins de la burka la dona no és vista i el que ella veu és, a tot estirar, una línia del món, un estret espai que no li pertany, que la ignora. La dona "emburkada" és una presonera, sotmesa en vida i per vida a la manca de llibertat.
El Parlament francès s'ha posat a treballar per a eradicar de França el vestit humiliant. Tots els Parlaments, tots els homes i dones han de testimoniar el seu rebuig al vestit-presó. No voldria tornar a veure una dona coberta per la burka.
