La Llei d'Educació
La Llei d'Educació ha estat aprovada pel Parlament; els aplaudiments de la cambra contrastaven amb les manifestacions de rebuig dels Sindicats del professorat.
La llei té un ampli consens polític però ha concitat el rebuig, la desconfiança i la indiferència de la comunitat educativa. Ha nascut enormement debilitada malgrat el gran esforç polític de CiU i del PSC per a formalitzar-ne l'acord.
El Conseller volia aprovar la llei, s'ha esforçat en aconseguir el consens del grup majoritari parlamentari, un fet lloable sense dubte, però no ha esmerçat ni temps ni interès per a suscitar el que era la premissa prioritària i necessària, el consens de la societat educativa, professorat, associacions de pares i mares i d'alumnes.
La Llei neix inerme. El Govern, la Conselleria d'Educació, més enllà de la seva relació amb els Sindicats, ha estat incapaç de fer crèixer la il·lusió i l'adhesió del professorat , de fer-los copartíceps i còmplices d'una llei que ells han de protagonitzar. Una llàstima. L'acord polític és necessari, el socioeducatiu és imprescindible.
La Llei neix inerme. El Govern, la Conselleria d'Educació, més enllà de la seva relació amb els Sindicats, ha estat incapaç de fer crèixer la il·lusió i l'adhesió del professorat , de fer-los copartíceps i còmplices d'una llei que ells han de protagonitzar. Una llàstima. L'acord polític és necessari, el socioeducatiu és imprescindible.
