Cent-cinquanta anys
Sembla definitiu: l’aeroport dit corporatiu es construirà a Òdena, a l’Anòia. No estic segur si m’en alegro o si em sap greu, perquè encara ara ningú ens ha sabut explicar, amb dades i previsions fiables, que suposaria aquesta infraestructura en llocs de treball directes i indirectes, més enllà de la inversió inicial i de suposicions més o menys genèriques.
En tot cas, el cert és que l’aeroport en qüestió es quedarà a la banda no tant bonica de Montserrat i aquí, al Bages, ens haurem de plantejar nous objectius i reptes, o recuperar els que ja teníem pendents abans de la polèmica. I entre aquests, la millora de l’únc mitjà que, al segle XXI, pot connectar-nos de forma còmode i eficaç amb la capital del país, el tren.
Cadascú farà allò que cregui més oportú, només faltaria, però no em puc estar de dir que si tots els esforços esmerçats en la reivindicació aeroportuària es dediquéssin, ara, a exigir les millores que ens hauríen de permetre, en un termini de temps no molt llunyà, acostar-nos als tres quarts d’hora de viatge en els desplaçaments a Barcelona, segur que tots plegats i sortiríem guanyant. Pressionar, perquè el projectat túnel de Montcada es faci de seguida, perquè les millores entre Manresa i Terrassa es concretin ja i s’executin ben aviat, perquè es comenci a estudiar la quarta via al túnel de Barcelona i perquè es refaci la graella d’horaris, incloent-hi semi-directes a determinades hores del matí i la tarda, ampliant la franja i augmentant la freqüència. Estaria bé, per exemple, que l’ex-president de la cambra de Comerç, molt beligerant en el tema del transport aeri, tingués una actitud semblant, ara que és president d’una entitat teòricament al servei a la societat i al territori on està ubicada com Caixa de Manresa, i es mostrés igual de compromès amb la qüestió del ferrocarril. No només per això, perquè així estaria servint a la ciutat que dona nom a l’entitat, sinó perquè, alhora, estaria treballant a favor de les empreses d’aquí, començant per la mateixa Caixa, que veuen fins a quin punt els costa atreure professionals qualificats per treballar en una ciutat tant mal comunicada amb l’àrea metropolitana de la, ens agradi o no, ja forma part.
Tant de bo des de sectors influients de la societat bagenca es faci pressió en aquest sentit. No obstant això, els usuaris no ens quedarem de braços creuats esperant-ho i ja hem començat a mobilitzar-nos. Aquest divendres, per exemple, a dos quarts de set de la tarda, s’escenificarà una rebuda a les autoritats a la mateixa estació en la que es posarà en evidència les poques millores que ha sofert la línia en aquests 150 anys d’història. Després, a les vuit, xerrada al Casino
