Avui hem donat la benvinguda a 24 nous agents de la Guàrdia Urbana. Els he adreçat unes paraules, els he felicitat, i els he encoratjat a treballar amb il·lusió i professionalitat en aquesta nova etapa que ara comencen.
He aprofitat també per parlar d'una qüestió que no s'ha treballat suficientment a la nostra policia local. I és la de l'ús del català per part dels professionals del cos. Per tradició, per orígens, per la composició de la plantilla, perquè ningú no ha provat d'explicar-ho amb una actitud assertiva, més enllà del que puguin dir les normes i les lleis. Per tot això, a Badalona no hem avançat prou en aquest aspecte.
La reflexió és apresa d'un sopar anterior amb el President Pujol, en el qual va ser preguntat pel ressó de la declaració que va fer en relació a l'ús -cada cop menor- del català al Cos de Mossos d'Esquadra.
Ser policia no és fàcil. És una feina que exigeix un punt d'equilibri en tot el que es fa. És una professió que demanda vocació, voluntat de servei, sentit de l'oportunitat. Els qui són policies ostenten una autoritat, i són vistos com a tal. Una autoritat, algú "important".
Des d'aquest punt de vista, per a algú a qui li agradaria que el català anés guanyant ús social -només possible si se'n detecta la utilitat i la importància- , que la policia del país -que no només són els Mossos- parli la llengua catalana pot ser un factor tremendament positiu i alliçonador alhora.
D'això he parlat als nous agents. De la contribució que poden fer a la millora en l'ús de la llengua catalana. De fer-la servir en adreçar-se a un ciutadà, de canviar l'idioma si convé, però de mostrar que el català és una llengua de rutina en la vida de la ciutat.
Lluny d'imposar-la, de forçar canvis en una manera de fer concreta i fonamentada en la pràctica d'anys, crec que és millor afirmar-ho com un repte, com una oportunitat, i com a una contribució a la normalització plena de la llengua catalana, que existeix en d'altres àmbits, però no en aquest, o en el de la justícia.
El català, a Badalona, és en minoria. Als qui proposen "la libertad" ja els va bé, perquè la "libertad" se sustenta en la progressiva marginalitat del català. A l'altra banda, hi ha els qui creuen que la llengua s'ha d'imposar per decret, i que poden exigir que la gent la parli o l'usi simplement perquè hi pugui haver una llei que en parli. Però no és així.
El català no venç, convenç. I la línia sempre és la de parlar clar, proposar objectius, i fer sentir la gent part d'un projecte comú: fer una llengua més viva, preservar-la, fer-la útil. Perquè ningú no vol -menys els frikis- que desaparegui, però no tothom ha pensat alguna vegada què podria fer per mantenir-la.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
