No m’agrada la paraula tolerància perquè estic a favor de la igualtat de drets en tots els sentits i si som iguals i entenem que la tendència sexual és cosa personal i intransferible, no cal ser tolerant, sinó única i exclusivament respectuós sobre la diferència, la qual pot ser sexual, política, cultural, racial, etc.
Però també entenc que la normalitat i la igualtat de drets i obligacions no poden comportar orgulls extraordinaris.
Tenim la sort de viure en un país on la legislació sobre drets individuals és de les més avançades, tot i que encara es pot millorar, però actualment el problema no és tan polític com social.
Si una parella mixta mostra el seu efecte amorós pel carrer ningú en fa cas, però si son dos noies o dos nois encara crida l’atenció i la gent es gira, si és que no els increpen... i això vol dir que en aquesta matèria i sense que serveixi de precedent ni que sigui costum, la política per una vegada ha anat per endavant de la societat.
I això fa que jo estigui totalment d’acord en que el calendari marqui un dia de reivindicació del món gay, estic d’acord en el fons, però no comparteixo les formes.
Crec que és necessari un dia de reivindicació, de fer pedagogia, d’eliminar falsos complexes sexistes i en definitiva de fer veure a la gent que encara els hi costa d’admetre que el fet de l’apetència sexual forma part de cada persona i que ningú és ni millor ni pitjor pel que li pugui donar més plaer o pel que el pugui fer més feliç.
Però a mi no m’agraden els “ghettos”, mai m’ha agradat el fet que existeixin bars o discoteques per tendències sexuals, doncs crec fermament amb la convivència plural de tots plegats amb les tendències individuals que puguem tenir, i possiblement per això no m’agrada gens que el dia d’avui els gays el bategin com el dia de l’”orgull” gay. Orgull de què? No entenc que sigui cap orgull ser gay, com no entendria que fos un orgull ser hetero o bisexual... o el que vulgueu.
Sovint penso que a aquests col·lectius els hi falta una profunda reflexió i renovació de les seves reivindicacions, doncs amb “ghettos” excloents i dient que ser gay és un orgull no crec que facin massa pedagogia ni que contribueixin a la normalitat que molts, jo entre ells, desitgem fermament.
