Fa temps que estaven pegant-li a la cançó de triar o discundir: «Tria, tria, la Maria: tres pardals en una espiga. Quin triaria vostè?...» En la cançó d’ara calia triar no entre pardals en una espiga, sinó entre pardals en una alcaldia: calia un alcalde connivent i, si poguera ser, convinenciós, que acceptara que li posaren en el seu terme municipal un macroabocador. La remor, ja dic, no era nova, que feia temps que la sentíem rodar com el refrec dels hàbits pudents de la mort. Per fi, els nostres polítics ens amenaçaren que volien fer-lo a Moixent, antic graner valencià, ara celler de vins de qualitat, espai de gran valor natural i històric pels nombrosos masos i pel poblat ibèric de les Alcusses. La mobilització popular –si més no això ens han fet creure– va tombar el projecte. Després tornaren a marejar el ball que si a Énguera, que si a Llanera… Com uns tril·lers qualssevol enredant la víctima: endevineu sota quin got es troba la boleta! Tril·lers, polítics… No són de fiar. No ens podem fiar dels qui juguen amb la boleta, dels qui actuen d’amagat, dels qui no expliquen les coses o les expliquen a posta malament, dels qui estan al servei de qui millor els paga la cabotada. No són de fiar si no mostren arguments, si acaben fent sempre el contrari del que ens diuen que faran.
Sembla ser que ja s’han decidit i diuen que posaran el macroabocador a Llanera, a un pas de ma casa. Què és un macroabocador? Un clot de dimensions descomunals on colgaran residus sòlids, és a dir fem. Un clot. Un vulgar clot. Més aviat un clotarro. Una obra de la més avançada enginyeria moderna en matèria de tractament de fems de procedència humana. Temps era temps, la gent cagava on podia i es torcava el cul amb una pedra. Més antigament encara, la gent treia el cul per la finestra i deixava caure la “pandocà” enmig del carrer, i ja t’apanyaràs si la merda cagada al vol cau espitxada! Dels qui s’exclamaven per coses òbvies i habituals, en feien burlesca i els escarnien dient-los que no havien vist mai culs en finestra. Amb els polítics que tenim, malfaeners i corruptes, no ens ha d’estranyar, doncs, que en comptes de proposar una planta moderna de tractament de residus sòlids, d’última tecnologia, hi vulguen fer un clot, i alò! Nosaltres ja hem vist molts culs en finestra. No ens estranyem, doncs, de les capçanades que fan els polítics. No hem avançat gaire, però, d’ençà que abocàvem el cul per la finestra.
A Llanera en un dels entradors del poble hi ha un llegenda conjuntada en manisetes que proclama, desvanida: «Llanera: Cuna del arnadí en España». Prompte, però, s’acabarà el concurs d’arnadí. Amb tanta pudor circumdant, qui podrà apreciar per la boca l’exquisit tast d’aquest dolç nostrat, si pel nas li entrarà alhora una brafada de fem fermentat, a banda el revol de mosques, moscardes i tavans per damunt les cassoles…
Són dies d’estiu. D’estiu soleller, tòrrid. També en terme de Llanera, vora l’autovia A7, han fet la bassa de regulació per a dur l’aigua dels aqüífers de vora el Xúquer fins a les urbanitzacions de vora el Vinalopó (i ben aviat, també notaren com se’ns aprima el doll que ix de les nostres aixetes). És una bassa enorme. I aquest bloguista impertinent, que no és enginyer ni polític, pensa tot d’una en aquesta calor abrusadora i en tota l’aigua que s’evaporarà en aqueixa bassa a la intempèrie. Aigua malbaratada. Aigua que, si se haguera eixit per un rebentat o sumat per un badall, encara regaria algun bancal, ni que fóra erm; però amb la bassa, com a molt, pujarà al cel en forma evaporada. Res serà si el baf li escalda els collons a sant Pere, i la mà dreta de Déu no ens la farà pagar , l'escaldamenta, amb forts aiguats i tronades.
Si llegiu el llibre de Roger Cremades Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana, tindreu arguments per compendre la devastació del País Valencià. I amb tot, us preguntareu, abatuts, com ha estat possible que s’haja consentit aquesta brutal destrucció del nostre territori, de costa i d’interior, que s’haja consentit que s’actue de forma premeditada i impune contra el nostre paisatge vital, contra la nostra salut, contra la nostra economia… Han arruïnat la nostra agricultura, la nostra pesca, han foradat les nostres serres per exportar àrids a altres països, han omplit de macrourbanitzacions la nostra costa, han construït tot de polígons industrials innecessaris, o, com a Xàtiva, han impulsat urbanitzacions purament especulatives, sense cap mena de control ni de sentit social. Tot s'ha fet amb l’objectiu de fer rics als qui ja són rics i els polítics còmplices de traure’n algun resquit. Uns i altres han tractat el nostre territori, la nostra terra, com si fóra la seua puta i ells uns malparits macarrons: com més siguen els qui se la follen, més beneficis en trauran.
A la costa i vora la costa s’han construït infinitat d’urbanitzacions, destinades sobretot a europeus d’alt i mitjà poder adquisitiu, que necessiten aigua de boca per a beure, per a llavar-se i per a omplir els milers de piscines. Tota aquesta gent produeix tones i tones de fem, que, mireu per on, no reciclen vora les seues urbanitzacions. Com no volen reciclar-lo tampoc vora les grans ciutats: és contraproduent, electoralment, que la pudor siga olorada per molts. I així s’han tret de damunt el problema, i la merda d’uns i altres han decidit que ens l’enviaran a Llanera. Tant se valen estudis de les universitats d’arrreu del món que proposen altres alternatives més modernes, més saludales i més democràtiques (perquè és democràtic que cada poble es faça càrrec de la seua merda i no li l’encolome al veí); tant se val el sentit comú. Els nostres polítics pateixen massa profundes deficiències com perquè se’ls puga reclamar raonament i responsabilitat si són paradigma de la incultura, de la mediocritat, de l’analfabetisme vocacional, si la majoria estan en política per a viure’n, per a mullar-hi, i d’altres, els qui no hi viuen però els voten, per clavar-se en la bridaga de l’ajuntament pel calbot d’algun alcalde, o en alguna de les empreses de les diputacions provincials, o, com diuen que somiegen alguns de Llanera, per entrar a treballar en el macroabocador ni que siga per comptar-hi les mosques, fins i tot, perquè els eximisquen de pagar la contribució del fem… A cadascú lo d’ell, i a robar lo que es puga. Però de planificació ni un brot, ni un gest.
A la Costera fan falta més llits d’hospital, més metges, instituts nous, col·legis i escoles infantils, transports públics que donen servei continuat per a tota la comarca i que ens estalvie l’ús del vehicle privat, cal rehabilitar els nuclis antics, recuperar cases i renovellar carrers… Per al nostre benestar, per a la nostra salut, per a un futur millor, calen totes aquestes coses i algunes més. Però no ens cal un macroabocador que convertirà la Costera en un femer, que enverinarà encara més la nostra aigua amb els lixiviats i farà insuportable, per la pudor i les mosques i les rates, viure a casa nostra. Els qui ho avalen i els qui ho consentiran són uns polítics de merda, uns per aprofitats, altres per llepaculs. Perquè al final de tot plegat el que hi preval no és el benestar de les persones, sinó el negoci que puguen fer-hi uns pocs: el qui posa les fanecades, el qui gestionarà l’abocadors i els polítics que un dia, com tants altres, es retiraran de la vida pública per a treballar en les empreses que un dia afavoriren, posem per cas, és a dir, com a exemple, Marín (Iberdrola), Olivas (Bancaja) o Zaplana (Telefónica). I aquests són els qui estan més amunt, però també hi ha col·locació i despatx per a un alcalde col·laborador i per a un regidor amb vot decisiu. Heus ací la misèria i la merda que ens envolta.
