AGUSTÍ CENTELLES, FOTÒGRAF
Segons informa aquests dies la premsa i la TV els fills del fotògraf i periodista Agustí Centelles han trobat a París una col·lecció de fotos que va fer el seu pare els primers dies de la insurrecció franquista, especialment a Barcelona, però no exclusivament i que constitueïxen un panorama de tiroteigs als carrers, morts, misèria,dolor i pànic.
Jo vaig néixer en aquest panorma. Per tant la meva evolució vital i personal va paralel·la a tot el que després ha succeït com a conseqüència del mal pensament d'un general mediocre.
Jo vaig néixer en aquest panorma. Per tant la meva evolució vital i personal va paralel·la a tot el que després ha succeït com a conseqüència del mal pensament d'un general mediocre.
A l'ensems dels mèrits d'un gran fotògraf periodista em sembla que ha de ser agraïda la possibilitat de cotemplar aquestes fotos en una exposició que ens mostra un panorama des del qual, a partir del qual i condicionat per ell, ens ha tocat viure aquest darrers 70anys.Tota una vida!
Qui pot dubtar que la guerra civil ha marcat d'una manera tan nefasta aquests 70 anys, primer de misèries, opressions i injustícies i, després, a partir del 76, tot aquest batibull polític amb gent nostàlgica que volien seguir si fa no fa, barrejats amb els demòcrates, molts d'ells a l'exili, que no tenien cap experiència de govern i amb un funcionariat majoritaràment en contra.?
Val la pena poder veure amb el flash gràfic d'Agustí Centelles, recuperat ara a París on el va amagar per a preservar-lo, com van anar les coses. Ja sé que és només una col·lecció de fotos. Però moltes vegades, és més efectiva una imatge que mil paraules.
En qualsevol cas, que voleu que us digui, tinc curiositat per a veure com era el començament de la meva vida, d'uns fets prou sagnants i trascendents perquè ens condicionessin de la forma que ho fan ver a Catalunya.
Qui pot dubtar que la guerra civil ha marcat d'una manera tan nefasta aquests 70 anys, primer de misèries, opressions i injustícies i, després, a partir del 76, tot aquest batibull polític amb gent nostàlgica que volien seguir si fa no fa, barrejats amb els demòcrates, molts d'ells a l'exili, que no tenien cap experiència de govern i amb un funcionariat majoritaràment en contra.?
Val la pena poder veure amb el flash gràfic d'Agustí Centelles, recuperat ara a París on el va amagar per a preservar-lo, com van anar les coses. Ja sé que és només una col·lecció de fotos. Però moltes vegades, és més efectiva una imatge que mil paraules.
En qualsevol cas, que voleu que us digui, tinc curiositat per a veure com era el començament de la meva vida, d'uns fets prou sagnants i trascendents perquè ens condicionessin de la forma que ho fan ver a Catalunya.
