La CUP no es presentarà a les eleccions del 2010, però...
L'Assemblea Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va decidir, ahir a Girona, no presentar-se a les eleccions del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya que es preveuen per al 2010 i centrar-se en el repte de les eleccions municipals del 2011.
No em ve gens de gust de tornar a valorar els arguments a favor i en contra d'aquesta decisió: ho vaig fer fa mesos en aquest bloc i ho he anat fent en les reunions de la CUP i en mil converses sobrevingudes.
Amb tot sí que tinc ganes d'explicar un parell de bones sensacions que em va deixar l'assemblea d'ahir i cap de les dues no és pas que guanyés la opció que jo defensava.
És clar que estic content perquè s'hagi acordat no fer, encara, el salt a les eleccions autonòmiques però no és aquesta sensació millor que les dues que us explicaré.
La primera bona sensació és que amb l'excusa del debat de les autonòmiques s'ha anat consolidant un consens important a l'entorn de la ponència estratègica "La CUP l'alternativa necessària" aprovada a l'Assemblea Nacional de gener. Això vol dir que enmig d'aquest debat, totes les sensibilitats que hi ha dins la CUP s'han trobat fent bandera d'aquesta estratègia. És a dir, que en les qüestions estratègiques, que són les importants, hi ha un acord ferm.
L'altra bona sensació és que la divisió que es podria intuir d'uns resultats tan ajustats (161 a 148), són fruit de la discusió de l'oportunitat del moment. Vull dir que no es discutia si s'havia d'anar a les eleccions al parlament de la CAC o no: es discutia si ja estàvem a punt o encara no. Era per tant una discussió d'apreciacions intuïtives atès que tot plegat es basava en les expectatives polítiques subjectives que cadascú podia preveure.
El més important de l'assemblea de diumenge és la sensació de ferro que tots estem al mateix barco, que queda molt viatge i que avui mateix ens posem tots a remar.
Pot ser que hi hagi gent que se senti, ara, orfe de referent polític de cara a les eleccions autonòmiques de 2010 i que cregui que ens hauríem d'haver presentat. Coherents amb aquesta sensació, els animaria a participar del creixement de la CUP en els propers anys. Tot està per fer i tot és possible!
Amb tot sí que tinc ganes d'explicar un parell de bones sensacions que em va deixar l'assemblea d'ahir i cap de les dues no és pas que guanyés la opció que jo defensava.
És clar que estic content perquè s'hagi acordat no fer, encara, el salt a les eleccions autonòmiques però no és aquesta sensació millor que les dues que us explicaré.
La primera bona sensació és que amb l'excusa del debat de les autonòmiques s'ha anat consolidant un consens important a l'entorn de la ponència estratègica "La CUP l'alternativa necessària" aprovada a l'Assemblea Nacional de gener. Això vol dir que enmig d'aquest debat, totes les sensibilitats que hi ha dins la CUP s'han trobat fent bandera d'aquesta estratègia. És a dir, que en les qüestions estratègiques, que són les importants, hi ha un acord ferm.
L'altra bona sensació és que la divisió que es podria intuir d'uns resultats tan ajustats (161 a 148), són fruit de la discusió de l'oportunitat del moment. Vull dir que no es discutia si s'havia d'anar a les eleccions al parlament de la CAC o no: es discutia si ja estàvem a punt o encara no. Era per tant una discussió d'apreciacions intuïtives atès que tot plegat es basava en les expectatives polítiques subjectives que cadascú podia preveure.
El més important de l'assemblea de diumenge és la sensació de ferro que tots estem al mateix barco, que queda molt viatge i que avui mateix ens posem tots a remar.
Pot ser que hi hagi gent que se senti, ara, orfe de referent polític de cara a les eleccions autonòmiques de 2010 i que cregui que ens hauríem d'haver presentat. Coherents amb aquesta sensació, els animaria a participar del creixement de la CUP en els propers anys. Tot està per fer i tot és possible!
