Em plena xafogor estiuenca, em planyia
en aquesta trinxera o blog personal de la mort dels llibres (Llibres que es moren). Avui, amb aquest fred avançat
d'hivern, m'he d'alegrar pels llibres que ressusciten.
Columna Edicions ha decidit donar-li
una tercera oportunitat als relats de La
lluna vista des de la terra a través de la tele. La darrera edició ja
s'havia exhaurit i l'editorial ha decidit tornar-la a reeditar. Ara, però, dins
la col.lecció Columma Jove.
La
lluna vista des de la terra a través de la terra és un recull de
deu relats més una contalla de pòrtic. Va publicar-se per primera vegada l'any
1990, dins la col.lecció Moderna de Columna Edicions. En esgotar-se, va
tornar-se a reeditar el 1997, en la col·lecció Clàssica. Setze
anys després de veure la llum, el recull ressuscita com a "jove". Bon
senyal.
«Són contes endurits per la malícia,
d'un costumisme cantellut i aspre, i que traginen la duresa contundent d'un bon
cop de roc a les bones consciències». Isidor
Cònsul, Una certa malícia. AVUI, 23-02-1991.
«Cucarella hi esquartera des de dins el
sucre candi que cobreix un món pintat de rosa. El seu univers literari és cruel
i poca-solta i ell el mena amb més mala llet que intenció artística. Això, és
clar, pot ferir alguna sensibilitat burgesa i pot fer arrufar algun nas
doctoral». Jaume Subirana, Lluna negra. EL PAÍS, 10-01-1991.
«El primer aspecte a destacar de La lluna vista des de la terra és que
les narracions no són tributàries de la moda dels acudits allargassats que
conreen altres escriptors de la seva generació, alguns amb mà mestra, imitadors
de Pere Calders i imitadors d'imitadors. En general, els contes de Cucarella
són àcids, una mica cruels, amb una profunda ironia, sempre arrelats a la
realitat quotidiana. Tots ells, també, estan envoltats d'una atmosfera poètica,
potser descarnada i sovint punyent». Joan
Agut, Des de Xàtiva amb agror.
AVUI, 26-02-1998.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
